REGINA COELI
CELEBRACIÓ PASQUAL DE L'ALEGRIA DE LA MARE DE DÉU
SALUTACIÓ I MONICIONS
Beneït sigui Déu, que ha coronat Maria com a Reina dels àngels i dels sants.
R. A ell, la lloança i la glòria pels segles.
Maria, Reina del
Cel, advocada de la gràcia i Mare de misericòrdia.
R. Pregueu per tots els vostres fills i guieu-nos per a assolir l'alegria
eterna.
Germans, estem aquí reunits en oració per glorificar Crist, que en Maria Reina ens
ha donat la mare de tots els vivents. Maria és reina perquè és la mare del Rei dels reis i exerceix envers nosaltres la seva reialesa en forma de maternal amor.
Maria Reina és el compliment de la frase de l'Evangeli “el qui s'humilia serà enaltit". Déu, que ha exalçat Maria de Natzaret, dona pobra i humil, exalçarà tothom qui, en els
nostres dies, sigui humiliat i perseguit per la seva fidelitat a l'Evangeli.
HIMNE
R. Reina del cel, alegreu-vos; dona santíssima, salve!
Poden les llengües humanes
fer-vos un himne amb mesura,
vós, que sou música d’àngels?
Tot
l’univers us admira,
llum de la joia de Pasqua.
R. Reina del cel, alegreu-vos; dona santíssima, salve!
Llum de la
lluna més plena,
nit ple de pau que anuncia
Crist, que és el sol d’esperança.
Vos proclameu el Messies!
Déu de la volta estelada.
R. Reina
del cel, alegreu-vos; dona santíssima, salve!
Mostra del jorn que han de viure
tots els qui en Crist perseveren,
féu que aquests vostres ulls
tendres
mirin a tots els qui us preguen.
Mare!
escolteu qui us venera.
R. Reina del cel, alegreu-vos; dona santíssima, salve!
Dolça bellesa, Maria!
Reina,
senyora i germana.
Feu-nos un lloc d’acollida,
prop de la vostra mirada.
Rosa puríssima i pia.
R. Reina del cel, alegreu-vos; dona santíssima, salve!
Reina del cel venerada
sou del Paràclit esposa;
Ell, que amb el Fill i amb el Pare,
Déu de la llum que us envolta,
rebi les nostres lloances. Amén.
R.
Reina del cel, alegreu-vos; dona santíssima, salve!
CÀNTIC
Antífona: Alegreu-vos, Verge de la Pasqua: de vos ha nascut el Senyor de la història, alfa i l'omega de tota la creació.
Càntic de Crist, humiliat i exalçat (Fl 2,5-11)
Jesucrist, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament
la seva igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no-res,
fins a prendre la condició d’esclau.
Havent-se
fet semblant als homes
i començant de captenir-se com un home qualsevol,
s’abaixà i es féu obedient
fins a acceptar la mort, i una mort de creu.
Per això Déu l’ha exalçat
i
li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra,
doblegui el genoll al nom de Jesús,
i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor,
a glòria de Déu Pare.
Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant,
Com era en un principi ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén
Antífona: Alegreu-vos, Verge de la Pasqua: de vos ha nascut el Senyor de la història, alfa i l'omega de tota la creació.
LECTURA
Del documents “Servents del Magnificat”, núm. 35-36, 39
Crist, l'Anyell
immolat i ressuscitat és "Rei dels reis i Senyor dels senyors." Aquí a la terra, però, ell no va ser pas un rei segons les categories d'aquest món; governà des de la creu amb el poder de l'amor. Paradoxalment el rei va ser
servent dels seus "súbdits": els hi rentà els peus, va donar la seva vida per ells, va desitjar que les relacions entre ells seguissin el seu exemple, marcat per l'amor i el servei mutu.
Fins i tot Santa Maria és reina, senyora gloriosa, per causa de Crist i en l'estil de Crist. El Vaticà II, confirmant una tradició que es remunta al segle IV, va reafirmar la doctrina de
la reialesa de Maria: ella, “acabat el curs de la seva vida terrenal, fou assumpta en cos i ànima a la glòria del cel, i és exalçada pel Senyor com a Reina de l’univers, perquè fos plenament conformada al seu
Fill”.
La cèlebre antífona "Salve Regina Misericordiae”, ja coneguda al segle XI, és
potser l'expressió més característica de la forma en què el monjo i el frare es dirigeixen, suplicants, a la benaurada Verge. Així com es referma la reialesa de Maria, amb la mateixa convicció s’afirma la seva
naturalesa de mare i la seva funció mitjancera. Al segle XIII, a l’inici de l’esmentada antífona s’afegeix el terme Mater: "Salve Regina, Mater Misericordiae".
El títol de reina és la confirmació, dins de la història de la salvació, de la llei que diu que després de rebaixar-se arriba l’exaltació;
després de la humiliació arriba el triomf; manera de fer constant en l’obrar de Déu, que dispersa els poderosos i exalça els humils. El títol de reina és el testimoni suprem de la veritat en la que Maria va viure
la seva condició de "serventa del Senyor".
Per a nosaltres, germanes i germans de Família dels Servents
de Maria, és habitual dirigir-nos a la Verge com a “senyora nostra” (Domina nostra), "Reina dels seus Servents" (Regina Servorum) i ens considerem, encara que indignes, els seus servents. És la nostra tradició perenne. És
el carisma de la nostra vida.
La figura real i compassiva de Maria segueix sent per a nosaltres una font d'inspiració
de vital importància, perquè, dirigint els nostres ulls cap a ella, la mirada va més enllà i s’atura, corpresa i adorant, sobre Jesús, el Rei- Servent; perquè la única “ordre” que nosaltres
els Servents de Maria hem rebut de la nostra Reina és seguir els manaments del Fill.
RESPONSORI
V. Déu vos salve, Reina de misericòrdia, de vos va néixer el Crist, el nostre Rei: intercediu per la
nostra pau i salvació.
R. Déu vos salve, Reina de misericòrdia, de vos va néixer el Crist, el nostre Rei: intercediu
per la nostra pau i salvació.
V. Déu vos salve, Mare del Senyor, consol del món, esperança dels pobres, refugi
per a aquells que estan afeixugats.
R. Intercediu per la nostra pau i salvació.
V. Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant.
R. Déu vos
salve, Mare del Senyor, consol del món, esperança dels pobres, refugi per a aquells que estan afeixugats.
SEQÜÈNCIA
Si es considera oportú, després del càntic es farà
la Seqüència-Diàleg entre María (=M) i les Filles de Jerusalem (= F), que pot ser interpretada per una o més veus femenines, i el Cor (=Cr). La Seqüència-Diàleg consisteix en preguntes i respostes. Si es
vol escurçar el diàleg, es pot ometre qualsevol pregunta-resposta, excepte la setena.
1.
Filles de Jerusalem
Com ho heu sabut, oh Maria?
ho heu sabut per la veu de les dones
que s’anaren a l’alba, ben d’hora
per portar flors i plors al sepulcre?
Maria
He percebut un oratge:
un suau vent dolç
i pur per les prades,
era el signe de l’aura fecunda
que, al matí, l’Univers envoltava;
l’Esperit, que és l’alè de la Vida.
Cor
Al·leluia!
Al·leluia! Res és com abans!
2. Filles de Jerusalem
Com ho heu sabut, santa Verge?
ha vingut ple de goig Magdalena,
amb les mans, dels ungüents, perfumades
i el
seu rostre brillant com estrelles?
Maria
L’alba esberlava la fosca,
i els estels vaig notar que fugien;
els seu curs afanyaven els astres
perseguits pel fulgor d’un gran
dia,
per la llum eternal de la Pasqua.
Cor
Al·leluia! Al·leluia! Res és com abans!
3. Filles de Jerusalem
Com ho heu sabut,
santa Mare?
fou Joan, el deixeble més jove,
que Jesús vós sabeu que estimava,
qui us ho ha dit tot tornant del sepulcre?
Maria
Fou per l’aurora més clara.
Vaig saber-ho amb el raig del nou dia
contemplant
sobre els camps la rosada;
de bell nou l’Univers renaixia
amb les gotes que Déu consagrava!
Cor
Al·leluia! Al·leluia! Res és com abans!
4. Filles de Jerusalem
Com ho heu sabut, oh germana?
potser Pere, el primer dels deixebles,
va trobar-se amb Jesús cara a cara,
a la tomba, assegut a la pedra?
Maria
Nova i brillant primavera!
Ho he sabut per
la olor que expel·lien
els sembrats, plens de blat, que em recorden
la llavor que, morint, revivia;
i la vinya, la sang gloriosa.
Cor
Al·leluia! Al·leluia! Res és
com abans!
5. Filles de Jerusalem
Quines paraules, Maria,
us han dit els arcàngels celestes?
Què potser querubins l’ales dolces
us han dut el sudari i les benes?
Maria
Àngels i arcàngels no em calen!
L’olivera de l’Hort em fa entendre
que la sang que Jesús va fer caure
tot pregant, el seu tronc va assumir-la,
i ara dóna un nou crisma a la terra!
Cor
Al·leluia! Al·leluia! Res és com abans!
6. Filles de Jerusalem
Qui us ha donat l’alegria?
D’Emmaús han vingut els deixebles
per
contar-vos que han vist al Messies,
que fent l’àpat el varen conèixer?
Maria
Fou la remor de la tomba,
tremolant tota plena de vida!
El meu si virginal va torbar-se
recordant del Nadal l’alegria;
que Jesús,
de bell nou, renaixia!
Cor
Al·leluia! Al·leluia! Res és com abans!
7. Filles de Jerusalem
No ens feu patir, oh Maria!
i digueu per qui
sou advertida?
Ha sigut un soldat o un deixeble,
o pels àngels del cel que us visiten?
Maria
No ho he sabut per veus d'homes,
ni m’ho ha dit la tendresa d’un
àngel.
Des de sempre he sabut el missatge
perquè
al cor he guardat la paraula
que Jesús un bon dia em digué:
“Al tercer dia ressuscitaré”
Cor
Al·leluia! Al·leluia! Res és com abans!
EVANGELI
“Ha ressuscitat tal com ho havia predit " (Mt 28,06)
De l'Evangeli de Mateu (28: 1-10)
Passat el dissabte, quan ja clarejava el matí del diumenge, Maria Magdalena i l’altra Maria anaren a veure el sepulcre. De cop i volta se sentí un gran terratrèmol: un àngel del Senyor,
baixat del cel, havia fet rodolar la pedra i s’hi havia assegut. Resplendia com un llamp i el seu vestit era blanc com la neu. Va ser tan gran el sobresalt dels guardes, que de l’esglai quedaren com morts.
L’àngel del Senyor digué a les dones: «No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí.
Ha ressuscitat tal com ho havia predit. Veniu a veure el lloc on havia estat posat, i aneu de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts i anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu. Mireu que jo us ho he dit.»
Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren corrents del sepulcre per anunciar-ho
als deixebles. Jesús els sortí al pas i les saludà dient-los: «Déu vos guard.» Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i l’adoraren. Jesús els digué. «No tingueu por. Aneu a dir
als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran.»
Paraula del Senyor.
Lloança a vós, oh Crist.
MEDITACIÓ
DE LA PARAULA - HOMILIA
Després de la lectura de l'Evangeli
- o eventualment després de les aclamacions a Crist ressuscitat - el celebrant comenta els textos proclamats; o bé llegeix un text dels escrits dels Sants Pares o d'altres autors de la vàlida doctrina, o fa una pausa per a la reflexió
en silenci.
ACLAMACIONS
Les aclamacions que segueixen a la lectura de l'Evangeli es poden perllongar - si es considera oportú - amb altres aclamacions, de manera que constitueixin una mena d'himne
a Crist ressuscitat.
1. Vos sou el Vivent:
Derrotada la mort, assegut a la dreta del Pare,
viviu en el cor de l’home creient
Lloança a vós, oh Crist!
2. Vos sou l'Alfa i
l'Omega,
el primer i el darrer:
plenitud
de l'home i segell de l’univers.
Lloança a vós, oh Crist!
3. Vos sou l'estel radiant del matí,
que marca l'alba del dia sense posta:
vers la vostra llum s'orienta el cor de l'home i s’asserena.
Lloança a vós, oh Crist!
4. Vos sou l'Anyell que ha estat immolat i ara és viu:
a la violència de l'home responeu amb mansuetud,
us
oposeu a l’odi amb la força de l’amor.
Lloança a vós, oh Crist!
5. Vos sou el bon pastor,
que guieu a les fonts d'aigua viva:
per vos l'home camina segur,
ni la calor
el colpeja, ni li fa por cap mal;
Lloança a vós, oh Crist!
6. A la porpra reial hi ha escrit el vostre nom;
"Rei dels reis i Senyor dels senyors";
l'home només accepta el vostre domini d’amor
i
feliç doblega el coll al vostre jou suau.
Lloança a vós, oh Crist!
7. Vos sou el Fidel i Veritable:
Des del vostre gran tron jutgeu el món:
només en el vostre judici confia l’oprimit,
l'orfe
i la vídua de tots els temps.
Lloança a vós, oh Crist!
CANT DEL REGINA COELI
Després
de meditar en la Paraula, com a signe d'alegria s’encenen tots els llums de l'església, i el que presideix encensa la imatge de la Mare de Déu. Mentrestant es canta:
Regina Coeli , laetare, al·leluia,
quia quem meruisti plom, al·leluia;
Resurrexit sicut dixit, al·leluia;
ora pro nobis Deum, al·leluia.
o:
Reina del cel, alegreu-vos, al·leluia.
Perquè aquell que
meresquéreu portar, al·leluia.
Ha ressuscitat tal com digué, al·leluia.
Pregueu Déu per nosaltres, al·leluia.
Alegreu-vos,
Verge Maria, al·leluia.
A. Realment el Senyor ha ressuscitat, al·leluia.
ORACIÓ
Preguem:
Oh Déu, vós ompliu el món d'alegria
amb la resurrecció del vostre Fill,
Jesucrist, Senyor nostre.
Per la intercessió de la seva Mare, la Verge Maria, concediu-nos d'arribar al goig de la vida eterna.
Per Jesucrist Senyor nostre.
Amén.
COMIAT
Si la celebració és presidida
per un prevere o un diaca, abans del comiat, ha de beneir la congregació amb aquesta o una altra fórmula habitual:
Que Déu,
que amb la resurrecció del seu Fill
ha il·luminat la foscor del món,
ompli els vostres cors de l'alegria de la Pasqua
i us estableixi en la pau.
Amén.
La benedicció de Déu totpoderós,
Pare, Fill i Esperit Sant
descendeixi sobre vosaltres.
Amén.
Germans aneu-vos-en pau
i mantingueu en els vostres cors l'alegria de la Pasqua.
Donem gràcies a Déu.