ESTATUTS

 

 

Art. 0. Aquests presents estatuts són una actualització dels Ordenaments originals del segle XVIII, que regiren l’Entitat des de la seva fundació l’any 1693.

 

I. La Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró. Orde Seglar dels Servents de Maria

 

Naturalesa jurídica i característiques generals

 

Art. 1. L’Orde Seglar dels Servents de Maria (OSSM) és un orde tercer (CIC c. 303) és a dir una associació pública de fidels, de caràcter internacional, erigida per privilegi apostòlic el 15 d’abril del 1424 amb la butlla Sedis Apostolicae Providentia del papa Martí V; actualment regida per la Regla de Vida (RV) aprovada el 29 d’abril del 1995 pel Protocol N. S. 48-1/95 de la Congregació per als Instituts de Vida i les Societats de Vida Apostòlica, adaptant els antics costums de la Regla a les noves disposicions del Concili Vaticà II.

 

Art. 2. En tant que és un orde tercer (CIC 303), l’Orde Seglar dels Servents de Maria el conformen tots aquells fidels, tan sacerdots com laics, tan homes com dones, units pel baptisme i guiats per l’Esperit Sant, que vivint en el món participen de l’esperit de l’Orde dels Servents de Maria i es guien sota la direcció d’aquest Institut. Per aquesta vinculació, és competència de l’Orde dels Servents de Maria vetllar per la salut espiritual de l’Orde Seglar, i procurar-ne el creixement i l’increment de la seva vitalitat.

 

Art. 3. La Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró és l’expressió local de l’Orde Seglar dels Servents de Maria, i com a tal es va erigir en aquesta Ciutat el 18 de desembre del 1693, festivitat de la Mare de Déu de l’Esperança, tal i com consta en l’arxiu de l’associació. Es va erigir pel Reverent Dr. Francesc Garrigó, prevere, amb facultat de l’Il·lustríssim. Sr. Dr. Emmanuel d’Alba, bisbe de Barcelona, i del Molt Reverent Pare Fra Gregori Balaguer, prior provincial dels Servents de Maria d’Espanya. Ha estat confirmada i autentificada en diverses ocasions per l’Orde dels Servents de Maria fins a l’actualitat, donant a la Congregació el reconeixement oficial necessari (RV 64.a)

 

Els documents legals que regiran el seu funcionament

 

Art. 4. La Congregació dels Dolors de Mataró es regirà pels presents estatuts, per la Regla de Vida de l’Orde Seglar dels Servents de Maria, que els han inspirat, i per les disposicions del dret canònic vigent que li siguin aplicables com a associació pública de fidels amb personalitat jurídica pròpia.

 

Art. 5. Pel que respecta a les cerimònies i ritus propis, la Congregació dels Dolors de Mataró utilitzarà el Ritual de l’Orde Seglar dels Servents de Maria, aprovat per l’Orde el 8 de setembre del 1983 amb Prot. Nº 749/83. De la mateixa manera s’utilitzaran els llibres litúrgics propis de l’Orde (Missal, Leccionaris, Litúrgia de les Hores, etc.) i es faran servir sempre que les normes de la Sagrada Litúrgia ho permetin. També es tindran en consideració les oportunes consuetes aprovades per la pròpia Congregació segons els procediments establerts, concretant aquells punts que necessiti el cerimonial.

 

Art. 6. També es tindran en consideració, pel seu govern quotidià, tots aquells documents que emanin directament de la Cúria General i Provincial del Servents de Maria, així com els documents emanats de la Santa Seu que li siguin aplicables pel dret establert.

 

Domicili social

 

Art. 7. El domicili social de la Congregació dels Dolors de Mataró és la capella de la Congregació dels Dolors de Mataró, situada a la parròquia de Santa Maria de Mataró, Plaça de Santa Maria s/n, 08301 Mataró, Barcelona. Així consta en el document o títol de propietat de la mateixa capella. De la mateixa manera nombroses actes, factures i documents acrediten la utilització de la capella de la Congregació dels Dolors com a seu de la Congregació dels Dolors de Mataró durant els últims tres segles.

Art. 8. Si mai hi hagués un canvi de domicili aprovat per la Junta de Govern, seria oportunament comunicat a les instàncies religioses superiors, tant als Servents de Maria com al Bisbe diocesà.

 

Distintius de la Congregació

 

Art. 9. La Congregació dels Dolors de Mataró es distingirà, en primer lloc, pel seu testimoni evangèlic i de caritat envers els altres, testimoni sense el qual la seva pròpia existència no tindria sentit. Pel que respecta a escuts, emblemes, banderes i hàbit extern dels congregants quedaran subjectes a la decisió de la Junta, respectant, però, tres principis bàsics:

 

1.   La utilització del color negre, ja que, tal i com digué Sant Felip Benici “recorda la viduïtat i la tristor de la Benaurada Verge Maria”.

 

2.   La utilització del cor traspassat per set espases com a armes pròpies de la Congregació, en record de la profecia de Simeó.

 

3.   La inspiració i la volguda semblança amb els distintius propis de l’Orde dels Servents de Maria.

 

II. Finalitat i Activitats

 

Art. 10. La Congregació dels Dolors de Mataró, desitja que els seus membres uneixin les seves vides al servei de Crist i dels seus germans i germanes del món, tot inspirant-se en Maria. Inserits en l’Orde dels Servents de Maria, es comprometen com a seglars a seguir, dins de llur ambient familiar i social, el camí dels Set Sants Fundadors de l’Orde (RV 5)

 

Art. 11. La Congregació dels Dolors de Mataró procurarà que els seus membres s’esforcin a tendir a la santedat segons l’espiritualitat de l’Orde, bo i seguint-ne les directrius i observant-ne la pròpia Regla de Vida (RV 10)

 

Art. 12. Segons l’esperit de l’Orde, la Congregació dels Dolors procurarà perquè els seus membres s’inspirin constantment en Maria com a imatge i guia que els meni a una vida senzilla, servicial, tota orientada vers Déu; que en Ella trobin el model perfecte del deixeble de Jesús; la celebrin particularment com a Mare de Déu dels Dolors, perseverin aprofundint en el coneixement de Maria i en la seva funció en el misteri de la salvació per mitjà de l’estudi i la oració personal (RV 13)

 

Art. 13. Per a dur a terme la seva finalitat, la Congregació dels Dolors de Mataró organitzarà actes de culte,  actes missionals o d’evangelització, actes de caritat, xerrades formatives, processons, actes culturals, excursions o actes per finançar-se econòmicament; seguint les directrius establertes en els documents que regeixen la Congregació.

 

III. Els Congregants

 

Admissió dels congregants

 

Art. 14. Poden ser admesos a la Congregació dels Dolors aquells cristians batejats, majors de 18 anys, que demostrin una sincera voluntat de compartir l’ideal de l’Orde dels Servents de Maria, tot comprometent-se a viure i manifestar, en la seva pròpia família i en la seva situació social, els valors humans i evangèlics de la vida cristiana, i a honorar i imitar amb particular pietat la Verge Maria, segons l’esperit de l’Orde (RV 48)

 

Art. 15. Per a l’admissió a la Congregació dels Dolors de Mataró cal una sol·licitud escrita adreçada a la Junta de Govern, tramesa per mitjà de qualsevol dels seus membres, a la qual li correspon l’acceptació (RV 49). Si no hi ha cap motiu canònic que ho invalidi, l’interessat ingressarà mitjançant una cerimònia pròpia.

 

Període de prova o Noviciat

 

Art. 16. Després de la cerimònia d’ingrés s’iniciarà un període de prova o noviciat per determinar l’aptitud del candidat, que finalitzarà amb la cerimònia de la promesa. El noviciat durarà normalment un any natural. Durant aquest període el candidat rebrà el nom de novici. Sota el guiatge del mestre de novicis el novici es compromet a estudiar la Regla de Vida i els Estatuts propis de la Congregació dels Dolors de Mataró, aprofundir en el coneixement i assimilació de la doctrina sobre la Verge Maria en el misteri de Crist i de la seva Església, i conèixer i entendre els elements essencials de la història i espiritualitat de l’Orde dels Servents de Maria (RV 53)

 

Art. 17. Per motius justos, i tenint en compte la preparació i la maduresa del novici, el període de prova o noviciat pot ser abreujat o allargat segons el parer consensuat de la Junta de Govern (RV 54)

 

Art. 18. Finalitzat el període de prova el novici serà admès definitivament a la Congregació dels Dolors de Mataró mitjançant la cerimònia de la promesa. La promesa és l’acte amb què el candidat renova la seva consagració baptismal, bo i comprometent-se a viure-la segons l’espiritualitat dels Servents de Maria, en comunió fraterna amb la resta de comunitats de l’Orde Seglar, i seguint la Regla de Vida pròpia (RV 55). Un cop hagin professat, els candidats rebran el nom de congregants. Tot aquest procés es realitzarà seguint les directrius de la Regla de Vida i utilitzant el Ritual propi de l’Orde Seglar dels Servents de Maria (RV 58)

 

Drets i deures dels congregants

 

Art. 19. Tots els congregants tenen els mateixos drets i deures, i són iguals entre ells. No hi haurà diferenciació en el tracte entre els congregants, i no es farà cap distinció de gènere, classe social o altre condició. Seguint aquesta resolució, només hi haurà diferenciació protocol·lària en funció del servei o ofici que un congregant desenvolupi dins la Congregació dels Dolors de Mataró, diferenciació que finalitzarà en el moment en que el congregant abandoni la seva funció assignada.

 

Art. 20. Els congregants tenen els deures i obligacions següents:

 

-        acceptar les disposicions de la Regla de Vida i dels presents estatuts i les decisions vàlides de les Assemblees Generals i de la Junta de Govern; de la mateixa manera col·laborar amb la Junta per fer acceptar les resolucions a la resta de congregants.

-        contribuir econòmicament al sosteniment de la Congregació dels Dolors de Mataró amb la quota que fixi l’Assemblea General.

 

-        procurar, sempre que sigui possible, dur una vida de pregària rica. Com a mínim és demana que almenys un cop al dia el congregant tingui consciència de ser Servent de Maria, i obsequiar la seva Senyora amb la pregària que millor expressi els seus sentiments de servei, amor i gratitud.

 

Art. 21. Els congregants dels Dolors tenen els drets següents:

 

-        formar part de l’Assemblea General amb veu i vot.

 

-        tenir el vot actiu i passiu per als càrrecs directius.

 

-        Optar a càrrecs de la Junta de Govern (els congregants amb més de dos anys a la Congregació)

 

-        Beneficiar-se de les gràcies espirituals que té prescrites la Sant Mare Església per als seglars de l’Orde dels Servents de Maria

-        assistir als actes litúrgics de la Congregació dels Dolors de Mataró amb hàbit

 

-        portar el misteri de la Mare de Déu dels Dolors en processó (només podran dur el misteri congregants dels Dolors, o en el seu defecte congregants d’altres comunitats de l’Orde Seglar dels Servents de Maria, o en el seu defecte novicis, quedant terminantment prohibit que algú extern a l’Orde gaudeixi d’aquest honor)

 

-        inhumar-se amb hàbit

 

-        Rebre de la Congregació dels Dolors formació humana, espiritual i doctrinal, no només durant el període de noviciat sinó sempre que ho necessiti.

 

 

Expulsió o Pèrdua de la condició de congregants

 

Art. 22. La condició de congregant es perd de manera immediata per apostasia, per escàndol greu (CIC c. 308), o per professar en un altre orde religiós o institut de vida consagrada. També es pot perdre la condició de congregant per l’incompliment reiterat e injustificat de les seves obligacions; en aquest cas, per motius vàlids i justificats, la Junta de Govern, després d’haver d’escoltat el congregant afectat, i ponderades les seves raons i les raons de l’acusació, pot dispensar temporalment de la promesa, així com excloure o readmetre un congregant. La decisió ha de ser presa amb unanimitat pels membres de la Junta de Govern.

 

Canvi de Congregació

 

Art. 23. “Totes les congregacions estaran agermanades entre sí” deia Fra Lorenzo Reymundinez en la seva obra Congregante y Siervo Perfecto. De la mateixa manera totes les ordes seglars estaran en comunió entre elles, de tal manera que un congregant podrà, per raons pertinents (canvi de domicili o altres de similars) entrar a formar part d’una altra Congregació dels Dolors reconeguda per l’Orde dels Servents de Maria. Només caldrà que la Junta de Govern del lloc d’origen li certifiqui una patent de pertinença.

 

IV. Govern de la Congregació

 

L’Assemblea General

 

Art. 24. L’Assemblea General és l’òrgan suprem de govern de la Congregació dels Dolors de Mataró, Està integrada per tots els membre de l’Associació. Es reunirà un cop a l’any, preferentment el dia 17 de febrer, festivitat dels Set Sants Fundadors. Si es creu convenient es pot traslladar el dia de reunió a una data pròxima al 17 de febrer per a obtenir una major assistència de congregants.

 

Art. 25. L’Assemblea General té les competència següents:

 

1a) aprovar la memòria anual de les activitats de la Congregació dels Dolors de Mataró, així com els plans d’actuació del proper any, i lliurar una còpia al Bisbe diocesà

 

2a) aprovar l’estat de comptes de l’exercici econòmic anual i el pressupost ordinari i extraordinari i lliurar una còpia al Bisbe diocesà per a la seva validació.

 

3a) escollir els membres de la Junta de Govern, entre els quals destaca el Prior.

 

4a) acordar un canvi de domicili de la seu social.

5a) fixar la quantitat de la quota ordinària i extraordinària que han de satisfer els congregants.

 

6a) interpretar les disposicions dels estatuts de la Congregació dels Dolors de Mataró.

 

7a) aprovar els reglaments de règim intern (consuetes) de la Congregació dels Dolors de Mataró, sempre i quan no vagin en contra de la Regla de Vida o de qualsevol document oficial emanat de la Cúria dels Servents de Maria o del Magisteri de l’Església.

 

8a) aprovar les modificacions dels estatuts, seguint, però les precaucions descrites en el punt anterior.

 

9a) decidir sobre qualsevol altre qüestió important referent al govern i direcció de la Congregació dels Dolors de Mataró.

 

Art. 26. Si es creu convenient pel bé de la Congregació dels Dolors de Mataró es pot convocar una Assemblea General Extraordinària per tractar assumptes puntuals que tinguin rellevància. Tenen facultat per convocar-la el Prior, la majoria simple de la Junta o una cinquena part dels congregants amb veu i vot, que al seu torn ho comunicaran al prior.

 

La Junta de Govern

 

Art. 27. Excepte el càrrec de corrector, de l’Assemblea General en sorgirà la resta de la Junta de Govern, principal òrgan executiu de la Congregació dels Dolors de Mataró. Per poder optar als càrrecs de Junta els candidats han de portar més de dos anys de congregant. La Junta estarà formada pels següents càrrecs o oficis: corrector, prior, discrets, secretari, receptor, mestre de novicis, i si l’Assemblea ho considera oportú, del sagristans, cambrera i infermers.

 

Art. 28. La Junta de Govern es reunirà com a mínim tres vegades a l’any: En una data propera a la festa dels Sants Fundadors (17 de febrer), en una data propera abans de la festa de Santa Maria al Peu de la Creu (Divendres abans de Rams) i en una data propera a la festa de la Mare de Déu dels Dolors (15 de setembre) o sempre que es cregui oportú. Convocarà la Junta de Govern el prior o la majoria simple dels oficials de la mateixa, que ho comunicaran al prior. El lloc serà preferentment la sala de Juntes de la capella dels Dolors.

 

El Corrector

 

Art. 29. El corrector o assistent serà el cap espiritual i pare de la Congregació dels Dolors de Mataró, i com a tal es mereix el més elevat respecte, doncs és la representació de la potestat del Prior General dels Servents de Maria. Tal i com ja estipulava la butlla Sedis Apostolicae Providentia, sempre que sigui possible ha de ser un frare sacerdot dels Servents de Maria; en el seu defecte l’Orde escull un sacerdot capacitat.

 

Art. 30. La Congregació dels Dolors de Mataró tindrà com a corrector el rector de la parròquia de Santa Maria de Mataró, per singular privilegi concedit el 15 de març de 1853 per Fra Gaietà Maria Bensi, Prior General dels Servents de Maria al rector Mn. Gabriel Batllevell i els seus successors en la rectoria. Així doncs, el càrrec de corrector no és electe, no cal votació ni confirmació; el mateix dia de la presa de possessió de rector de la parròquia, o en dates pròximes, el nou rector prendrà possessió de l’ofici de corrector, seguint el ritual propi de l’Orde.

 

Art. 31. Segons consta en el document abans esmentat, aquest privilegi dels rectors de Santa Maria podrà ser revocat sempre que hi estiguin d’acord el Prior General dels Servents de Maria i el Bisbe diocesà. En aquest cas el corrector seria escollit segons marca la Regla de Vida (RV 73). Al seu torn el rector de Santa Maria perdria la capacitat d’interferir en els assumptes de la Congregació dels Dolors de Mataró, així com perdria la capacitat d’administrar-ne els béns.

 

Art. 32. El corrector té el deure de vetllar per la salut espiritual dels congregants. Assistirà sempre que li sigui possible als actes de culte de la Congregació dels Dolors de Mataró, presidint les seves celebracions. Atendrà les peticions dels congregants pel que respecta al sagrament de la reconciliació i a la direcció espiritual. Amonestarà als congregants quan incompleixin els seus deures. Desempatarà les votacions sempre que hi assisteixi, doncs el seu vot val doble. Per últim tindrà la missió de vetllar perquè el carisma dels Servents de Maria no es perdi ni s’adulteri entre els congregants (RV 73.3-4)

 

Art. 33. El corrector té la facultat de nomenar un subcorrector, que serà sempre un sacerdot, degut al seu particular ofici, amb les mateixes atribucions que el primer, la funció del qual és substituir el corrector en la seva absència.

 

El Prior

 

Art. 34. El prior / la priora, és el primer entre els germans, presideix la Congregació dels Dolors de Mataró com a servei d’amor; té la responsabilitat de la mateixa, que comparteix amb la resta de la Junta de Govern i amb tots i cadascú dels congregants. Exercint el seu servei, el prior ha de procurar donar testimoni de Crist, que ha vingut no pas a ser servit, sinó a servir i a acréixer la vida dels seus deixebles (RV 70.1)

 

Art. 35. El prior té les següents competències:

 

-        convocar i presidir les reunions de la Congregació dels Dolors de Mataró

 

-        vetllar pel compliment i l’observança de la Regla de Vida i dels Estatuts.

 

-        col·laborar amb el corrector i amb la resta de la Junta de Govern.

 

-        informar el primer de les novetats, donar avís dels congregants malalts, comunicar les defuncions, etc.

 

-        decidir, en circumstàncies d’empat, el veredicte, doncs el seu vot val doble, sempre i quan no assisteixi el corrector.

 

-        comunicar al receptor o al secretari les despeses aprovades en Junta de Govern

 

Els Discrets

 

Art. 36. Els discrets seran dos consellers particulars, un del corrector (discret eclesiàstic) i un del prior (discret seglar). Han de col·laborar fidelment amb els seus respectius superiors, ser la seva mà dreta i substituir-los en la seva absència. Per la seva proximitat i confiança els discrets no seran escollits democràticament, sinó nomenats pel corrector i prior respectivament

 

El Mestre de novicis

 

Art. 37. El mestre de novicis té el deure d’instruir els novicis en la història, litúrgia, costums i cerimònies de la Congregació dels Dolors de Mataró i també instruir-los en els seus drets i deures; ha d’informar a la Junta de Govern dels progressos dels novicis, i té la última paraula sobre si el novici és digne o no de professar.

 

El Secretari

 

Art. 38. El secretari té les següents funcions:

 

-        redactar les actes de les trobades de la Congregació dels Dolors de Mataró.

 

-        tenir actualitzat i consultable el registre d’admissions i de promeses i conservar i tenir actualitzats els registres de la Congregació dels Dolors de Mataró.

 

-        convocar, en nom del prior, als actes i trobades, i mantenir el contacte amb aquells congregants que no puguin assistir a les reunions.

 

-        Portar la comptabilitat quotidiana de la Congregació, acceptar les almoines i cobrar les quotes, ingressos que transmetrà al receptor, i pagar les factures. Un cop hagi fet els tràmits passarà l’arxiu de factures i albarans al receptor.

 

El Receptor

 

Art. 39. El receptor té la missió de custodiar la caixa de cabals i portar l’arxiu històric de la comptabilitat. Té la missió de redactar la memòria anual de comptes. Rep els diners que li proporciona directament el secretari però no en deixarà sortir cap sense l’aprovació de la Junta de Govern. No podrà acceptar almoines pel seu compte si abans no ho comunica al secretari.

 

Altres membres de la Junta de Govern

 

Art. 40. La Junta de Govern pot complementar-se, si l’Assemblea General així ho vol i ho escull, d’altres càrrecs tradicionals.

 

-        Els sagristans. Històricament solien ser dos. Custodien els ornaments de l’altar, reparteixen els instruments i els altres aparells de la processó i antigament solien ajudar a missa. S’encarreguen de mantenir neta la capella i de no deixar entrar als actes privats de la Congregació dels Dolors ningú que no fos congregant. També tenen la missió històrica de no deixar entrar ningú armat.

 

-        Els infermers. Històricament solien ser també dos. S’encarreguen de visitar els congregants malalts, procurant pel seu bé, tant físic com espiritual, i ajudar-los sempre que puguin.

 

V. Règim electoral i sistema de votacions

 

Eleccions a la Congregació

 

Art. 41. La durada dels oficials de la Junta de Govern, excepte el del corrector, serà de quatre anys. Tots els membres de la Junta de Govern, excepte el corrector i els discrets, seran escollits democràticament alhora en l’Assemblea General corresponent.

 

Art. 42. L’any de les eleccions, el dia de la Candelera, el corrector, o en el seu defecte el prior, convocarà públicament les eleccions i en marcarà el dia, proper a la festa dels Set Sants Fundadors.

 

Art. 43. Tots els congregants amb més de dos anys a la Congregació assistents a l’Assemblea General seran considerats candidats a tots els serveis electes. Reunida l’Assemblea General, els oficis de  prior, de secretari, de mestre de novicis i de receptor són elegits per votació. Per dur a terme la votació s’utilitzarà el ritual propi. Primer es convocarà l’elecció de prior. Obté el càrrec qui guanya per majoria simple. En cas d’empat decideix el corrector. Després s’efectuarà la de secretari, la de mestre de novicis i la de receptor, per aquest ordre.

Art. 44. Si un congregant elegit per a un servei té un greu impediment que el priva de poder encarregar-se’n degudament, cal que ho manifesti públicament tot just saber-se el resultat. Si s’accepta la renuncia es procedirà a una nova votació.

 

Art. 45. Un cop elegits democràticament els nous càrrecs, la nova Junta de Govern es reunirà per triar els discrets. Els noms de la nova Junta de Govern romandran exposats en un lloc públic i visible.

 

Art. 46. Quan un membre de la Junta de Govern no compleix les seves funcions, el corrector l’amonestarà. Si, malgrat tot, continua sense atendre degudament l’encàrrec assignat, la Junta de Govern el podrà rellevar. Les seves funcions seran assumides col·legialment pels altres membres de la Junta de Govern fins que no es convoquin eleccions.

 

La validesa dels acords

 

Art. 47. Perquè els acords presos en reunió de Junta de Govern tinguin validesa cal l’assistència a la sessió com a mínim del prior, els discrets i el secretari. Si no hi compareixen pels motius que siguin la reunió queda invalidada i es convocarà una altra. Els acords es prenen per majoria simple. En cas d’empat decideix el corrector, doncs el seu vot val doble. En cas de que no assisteixi, pren aquesta facultat el prior. En allò no previst en aquests Estatuts, seran d’aplicació els cànons 119 i 164 a 179 del Codi de Dret Canònic.

  

VI. Facultats de l’autoritat eclesiàstica

 

Art. 48. Correspon al Prior Provincial dels Servents de Maria i al Bisbe diocesà, o qualsevol delegat convenientment designats per ells:

 

1a) el dret de visita y el d’inspecció de totes les activitats de la Congregació.

 

2a) rebre anualment la memòria i l’estat de comptes de què es tracta l’art. 25, 1a i 2a.

 

3a) el reconeixement o aprovació de les modificacions dels estatuts.

 

4a) el canvi de domicili social.

 

5a) la dissolució de la Congregació, d’acord amb els establiments del dret.

 

6a) les altres facultats que el Dret canònic els atribueixin

 

Art. 49. El Bisbe diocesà validarà l’estat de comptes anual. Pel que fa l’exercici de les facultats de què en tracta l’art.48, el Prior Provincial i el Bisbe diocesà tindran l’obligació d’informar-se mútuament.

 

VII. Administració dels bens

 

Art. 50. La Congregació dels Dolors de Mataró podrà adquirir, retenir, administrar i alienar bens temporals, d’acord amb els estatuts i el dret canònic vigent. Podrà rebre donacions, almoines, herències i llegats, sempre que siguin admesos per la Junta de Govern.

 

Art. 51. Tots els bens de la Congregació dels Dolors de Mataró són bens eclesiàstics i es regeixen pel dret comú de l’Església, així com pels presents estatuts, que en sintonia amb el dret esmentat, deuran determinar la manera d’administrar els mateixos. El Bisbe diocesà és l’autoritat per a aprovar els actes d’administració extraordinària esmentats al c. 1281 § 1, i d’alienació patrimonial de què tracten els cc. 1291 a 1298 del Codi de Dret Canònic. Als efectes del que disposa el c.1281 § 2, es consideren actes d’administració extraordinària tots aquells que sobrepassin els límits marcats per la Conferència Episcopal segons determina el c. 1292 § 1, així com tots aquells altres que, sense arribar a aquests límits, posin en greu perill el patrimoni de la Congregació.

 

Art. 52. Sempre que la Congregació dels Dolors de Mataró adquireixi qualsevol objecte, intentarà marcar-lo, pels mitjans que més convenients es considerin, amb les armes de la Congregació, que són el cor amb les set espases.

 

VIII. Modificació dels Estatuts i dissolució de la Congregació

 

Art. 53. La modificació dels Estatuts deurà aprovar-se per l’Assemblea General, en un únic escrutini vàlid, amb la majoria de dos terceres parts del vots. Les modificacions mai podran ser contràries a la Regla de Vida ni a altres documents oficials dels Servents de Maria, ni tampoc al dret canònic vigent. Les modificacions, un cop aprovades, necessiten de l’aprovació del Prior Provincial dels Servents de Maria i del Bisbe diocesà.

 

Art. 54. La Congregació dels Dolors de Mataró només podrà dissoldre’s si així ho decideix l’Assemblea General en un escrutini vàlid amb la majoria de dos terceres parts dels vots, i si ho aprova el Prior Provincial dels Servents de Maria. Podrà ser suprimida per decisió del Prior Provincial dels Servents de Maria, si l’activitat de la Congregació causa greu perjudici a la fe catòlica, a la doctrina o a la disciplina eclesiàstica, o causa escàndol entre els fidels, com estableix el dret. Les mateixes facultats corresponen al Bisbe diocesà, sempre i quan ho comuniqui prèviament al Prior Provincial dels Servents de Maria. També pot dissoldre’s si porta massa temps sense activitat, segons marqui el dret canònic.

 

Art. 55. En cas d’extinció o dissolució de la Congregació dels Dolors de Mataró, els béns de la mateixa passaran a l’Orde dels Servents de Maria, que en decidirà el seu destí. Tots els drets de la Congregació sobre la Capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró revertiran a la pròpia Parròquia de Santa Maria de Mataró

 

 

Mataró, 9 de març de 2018, festivitat de sant Pacià.

Aprovats per S.E.R Mons Joan Josep Omella, Cardenal Arquebisbe de Barcelona el 20 de juny de 2018.