 |
|
|
 |
|
ALTRES PREGÀRIES I ORACIONS MARIANES
És potser l'himne marià més popular de tots els temps. És d'origen medieval, del segle X o XI, i d'autoria molt discutida; actualment s'atribueix a Hermann von Reichenau (+ 1054). Molt popular entre els ordes monàstics, sobretot entre els cistercencs, i també entre els dominics, fou fixada com a antifona del final de les Completes pel papa Gregori IX l'any 1250. La seva popularitat féu que s'inclogués en la majoria de devocions i pràctiques dirigides a seglars.
Déu vos salve, reina i mare de Misericòrdia;
vida, dolcesa i esperança nostra,
Déu vos salve.
A Vós cridem els desterrats fills d'Eva;
a Vós sospirem, gemint i plorant
en aquesta vall de llàgrimes.
Ara, doncs, Advocada nostra,
gireu envers nosaltres
aquests ulls vostres tan misericordiosos;
i, després d'aquest exili, mostreu-nos Jesús,
fruit beneït del vostre ventre.
Oh clementíssima, oh pietosa, oh dolça Verge Maria.
La versió en llatí és la següent:
Salve, Regina, Mater misericordiae,
vita, dulcedo et spes nostra, salve.
Ad te clamamus, exsules filii Hevae;
ad te suspiramus, gementes et flentes
in hac lacrimarum valle.
Eia, ergo, advocata nostra,
illos tuos misericordes oculos
ad nos converte;
et Iesum, benedictum fructum ventris tui,
nobis, post hoc exsilium ostende.
O clemens; O pia; O dulcis Virgo Maria.
És la més antiga de les pregàries marianes de les quals es té constància. El document més antic on apareix aquesta pregària és del segle III. Pren el nom de la primera frase en llatí. El seu origen és oriental, i originàriament estava escrit en grec. És el testimoni de fe més antic del poder mitjancer de Maria, doncs no només se li demana que intercedeixi per nosaltres davant de Crist sinó també que Ella mateixa ens deslliuri dels perills que ens aguaiten.
Sota el vostra mantell ens emparem
Santa Mare de Déu
escolteu les nostres pregàries
en tota necessitat
i aparteu-nos sempre dels perills,
Verge, gloriosa i beneïda
La versió llatina és la següent:
Sub tuum praesidium confugimus ,
Sancta Dei Genetrix.
Nostras deprecationes ne despicias
in necessitatibus nostris,
sed a periculis cunctis
libera nos semper,
Virgo gloriosa et benedicta
MEMORARE (ORACIÓ DE SANT BERNAT)
El Memorare és una oració mariana molt devota, popularitzada al segle XVI pel P. Claude Bernard, cistercenc. La oració és de tradició cistercenca, i hom l'atribueix a Sant Bernat de Claravall, potser per confondre el cognom Bernard amb el nom del sant fundador. Fos com fos el Memorare ha esdevingut una oració molt difosa, gràcies sobretot a la seva senzillesa i autenticitat alhora de demanar la intercessió de la Verge Maria.
Recordeu-vos, oh piadosíssima Verge Maria, que mai no s'ha sentit dir que ningú que hagi implorat la vostra assistència i reclamat el vostre auxili, hagi estat abandonat de Vós. Animat amb aquesta confiança, a Vós també recorro, oh Verge mare de les verges, i, encara que gemint sota el pes dels meus pecats, m'atraveixo a comparèixer davant la vostra presència sobirana; no desoïu, oh Mare de Déu, les meves súpliques, ans bé escolteu-les propícia i acolliu-les favorablement. Amén.
El text en llatí és el següent:
Memorare O piissima Virgo Maria, non esse auditum a saeculo, quemquam ad tua currentem praesidia, tua implorantem auxilia, tua petentem suffragia, esse derelictum. Ego tali animatus confidentia, ad te, Virgo Virginum, Mater, curro, ad te venio, coram te gemens peccator assisto. Noli, Mater Verbi, verba mea despicere; sed audi propitia et exaudi. Amen.
http://www.youtube.com/watch?v=aRM0YGPulyI
BENDITA SEA TU PUREZA (P. Antonio Panes)
El "Bendita sea tu pureza" és un breu poema, una décima composada per Fra Antonio Panes, frare franciscà, mort l'any 1665. Aquest frare fou una gran cronista i poeta, i va composar, entre d'altres, les obres "Escala mística" i "Estímulo del amor divino", publicades pòstumament l'any 1675. El "Bendita sea tu pureza", però, no va ser mai publicat entre les obres de Panes. Es va conservar la seva memòria gràcies a unes taules de fusta que els franciscans penjaven per les parets dels convents, amb poesies místiques, per anar meditant mentre deambulaven per la clausura. En unes taules del Convent de Sant Francesc de Priego de Còrdova hi figura la dècima, amb el seu autor, Antonio Panes, i l'any, 1640. Durant molts anys es va considerar la poesia com a anònima.
La popularitat d'aquesta dècima li ve sobretot perquè era un dels poemes que els missioners franciscans i caputxins utilitzaven per evangelitzar el Nou Món. Es va fer famosíssima, i no hi ha catàleg d'oracions marianes on no hi consti.
Bendita sea tu pureza, y eternamente lo sea, pues todo un Dios se recrea, en tan graciosa belleza. A ti Celestial Princesa Vírgen Sagrada María yo te ofrezco en este día alma, vida y corazón. Mírame con compasión, no me dejes Madre mia.
Existeix una versió en català antic que és la que actualment, convenientment adaptada, s'utilitza.
Sia vostra gran puresa,
lloada eternament,
puix que un Déu omnipotent
es complau en tal bellesa.
A Vós, Celestial Princesa,
Sagrada Verge Maria,
ofereixo en aquest dia,
l'ànima, la vida i el cor,
mireu-me amb ulls plens d'amor,
no em deixeu, no Mare mia.
Aquesta oració és una de les antífones marianes finals de la pregària de Completes, com també ho són la Salve Regina o el Sub tuum praesidium. La tradició atribueix la seva autoria a Hermann von Reichenau (+1054) també anomenat Hermann "Contractus" o "el Coix"
.
Mare Santa del Redemptor,
porta del cel sempre oberta,
estrella del mar,
socorreu el poble caigut,
que vol aixecar-se de les seves culpes.
Vós, que rebéreu la salutació de Gabriel,
i, Verge sempre, infantàreu
el vostre Creador,
per un miracle que tota la naturalesa admira,
tingueu pietat de nosaltres.
El text en llatí és el següent:
Alma Redemptoris Mater,
quae per via caeli p orta manes,
et stella maris, succurre cadenti,
surgere qui curat, populo:
tu quae genuisti, n atura mirante, Virgo prius ac posterius, Gabrielis ab ore
sumens illud Ave, peccatorum miserere.
|
|
 |
|
|
|