El culte i la devoció dels mataronins envers la
Mare de Déu dels Dolors neix a finals del segle XVII i s’ha de vincular
necessàriament a la figura d’un home, el Reverend Dr. Pau Llorens, rector de
Santa Maria de Mataró de l’any 1685 al 1708. L’arribada d’aquest Rector va
suposar l’entrada a Santa Maria de la devoció a la Mare de Déu sota l’advocació
dels Dolors, celebrant la seva principal festa el Divendres de Passió,
divendres abans del Diumenge de Rams. Inicialment el mateix Rector pagava les
despeses de la Missa de la seva butxaca. Per potenciar la devoció als Dolors de
la Mare de Déu, el Reverend Dr. Pau Llorens volgué fundar una Congregació dels
Dolors, que era el nom que rebien els seglars vinculats als frares Servents de
Maria de Barcelona.
Els Servents de Maria havien fundat varis convents
a Catalunya durant el segle XVI i XVII, i des d’aquests convents van fundar
congregacions dels Dolors per tot el Principat fins arribar a ser més de
vuitanta.
Les congregacions dels Dolors s’organitzaven amb
un sistema de govern força peculiar, a mig camí entre una confraria penitencial
i un convent de frares. El govern de les congregacions estaria espiritualment
vinculat a un convent dels Servents de Maria, i es basaria en tres puntals: el
Corrector, el Prior i la Junta.
El Corrector té les màximes atribucions, i el seu
objectiu principal és garantir l’aplicació de la regla de vida. Allà on hi
hagués una congregació era preferible que fes de Corrector un frare sacerdot de
l’Orde dels Servents de Maria. En el cas que no hi haguessin prou frares, es
nomenaria un sacerdot de confiança que fos idoni per a tal funció. D’aquesta
manera es garantia la supervisió dels frares i la seva vinculació directa amb
l’Orde dels Servents de Maria.
El Prior (a voltes també anomenat vicari) tindrà
tanta potestat com el Corrector li vulgui concedir per tal de representar-lo i
ajudar-lo en el govern. Aquesta característica fa que el govern de les
congregacions dels Dolors no sigui piramidal sinó dual, ja que a voltes molts
correctors delegaven les funcions administratives
als priors, reservant-se però les funcions espirituals i la última paraula a
l’hora de prendre decisions. A Mataró sempre s’alternaven en el càrrec un
seglar i un sacerdot.
La Junta es forma de les persones més respectables
de la Congregació, i la seva funció bàsica és la d’elegir el Corrector, el qual
amb posterioritat ha de ser confirmat pels Servents de Maria. Formaven part de
la Junta dos consellers o discrets, un tresorer o receptor, un infermer que
vetllava pels congregants malats, varis sagristans i altres vocals. La Junta
s’escollia de forma democràtica cada dos anys.
La Venerable Congregació de la Mare de Déu dels
Dolors de Mataró es fundà el 18 de desembre del 1693 y en dit dia en la primera
vegada prengueren lo habit 200 homes y després en lo dia 22 de dit mes lo
prengueren las donas, y foren 126 totas juntas.
Aquesta fundació va ser tot un èxit, ja que es van
reunir més de tres-centes persones en una ciutat com Mataró, que a principis
del segle XVIII tenia prop de 3500 habitants; per tant aproximadament un deu
per cent dels mataronins es varen fer congregants, proporció gens menyspreable.
La principal característica dels congregants dels
Dolors de Mataró era precisament la seva diversitat. Hi havia gent de totes les
edats i estats civils, també clergues, frares i tot un reguitzell de
professions liberals o menestrals. Del notari al pescador i de l’argenter al
bracer, passant pels sabaters, cirurgians, sastres, militars de reputació,
músics, estudiants, apotecaris, mestres de cases, etc. Es pot afirmar amb
rotunditat que no existia cap altra raó que unís a tota aquesta gent que la
pura i senzilla devoció a la Mare de Déu dels Dolors.
Els tres primers anys de vida de la Congregació
dels Dolors són destinats a organitzarla. Un cop autoritzats pels Servents de
Maria, i amb uns estatuts reglamentaris, el primer pas que va fer la
Congregació dels Dolors fou demanar al Consell de la Vila de Mataró
(L’Ajuntament) les llicències oportunes per edificar una capella pels seus
cultes, que foren concedides el dia 4 de gener de l’any 1694.