Benvolguts germans i germanes:
Sant Agustí, el pare de la Regla del nostre Orde, va dir en un dels seus sermons de Nadal: "Déu es va fer home perquè l'home es fés Déu" (Sermó 371, 1). Aquestes paraules poden ser mal interpretades
amb molta facilitat. Perquè Sant Agustí amb aquestes paraules no vol portar-nos de tornada al pecat original, que és la tendència eterna de la gent a creure que Déu no està al seu costat i així ells mateixos
prenen el lloc de Déu. Això seria un gran malentès!
Per contra, Sant Agustí resumeix l'espiritualitat del Nadal amb les seves pròpies paraules, utilitzant un mètode molt comú a l'Església
antiga i que es manté viu encara avui, sobretot en la tradició espiritual i teològica de les Esglésies ortodoxes, el que es coneix com a Teologia de la “Theosis”: Déu es va fer home per sanar-nos, a nosaltres
i a tota la humanitat, i per ser alliberats de tots els falsos déus. Déu mateix es va fer home amb la finalitat de destruir tots els falsos déus que han pres i segueixen prenent el seu lloc en el curs de la Història. Déu
va néixer com a home amb la finalitat d'educar a tots els éssers humans, a través de la gràcia i de la paraula del seu Fill unigènit, per fer créixer la humanitat diàriament en l'amor, i convertir-se així
en homes i dones d'amor, nous deixebles de Déu, i guanyar-se un bon dia el premi etern i estar sempre amb Déu en el seu regne celestial d'amor!
Aquest és el significat de les paraules de Sant Agustín: "...
que l'home es fés Déu", que també s'expressa molt bé, en unes paraules similars de Sant Atanasi: "Ell es va fer home perquè nosaltres fossim deïficats" (Sobre l'encarnació del Logos, 54).
Si ens fixem en el nostre món
d'avui, hem d'admetre que la teologia pagana dels falsos déus està present ara més que mai. Es tracta d'un dels errors de l'anomenat “món modern” en el qual l'home és bo en si mateix i per si mateix pot determinar
el que és bo i el que és dolent. No obstant això qualsevol persona pot percebre, escoltar i veure tots els dies el contrari; el concepte d'home bo segueix sent ferm i immutable. Els culpables són sempre els altres, que impedeixen
a l'home bo ser un bon ésser humà: el sistema polític, el govern, la situació econòmica, l'Església, tots aquells amb els qui i sota els qui treballem, la nostra família, els nostres veïns - i finalment
però no menys important, fins el mateix Déu! Al nostre món secularitzat s'està estenent, ara més que mai, la idea que creure en un Déu, la religió, és el que impedeix que els éssers humans siguin
bons homes i bones dones. Per a nosaltres, cristians, aquesta és una impossible – per no dir ridícula - visió del món! Simplement perquè nosaltres creiem que tots els anomenats “progressos de la humanitat”
que són la base no negociable dels nostres Estats moderns i de totes les Constitucions, tenen el seu origen en el pessebre de Betlem!
Personalment estic convençut que tot el bé que veiem i experimentem al nostre voltant és el resultat
dels ensenyaments de Déu a tota la humanitat al llarg de la Història. És la gràcia i la paraula de Jesús, que han ensenyat i encara ensenyen als éssers humans, la virtut de l'amor; és la gràcia i la paraula
de Jesús, que recolza i permet que totes les persones -tots nosaltres pobres éssers humans, perquè ho som- visquem la virtut de l'amor. Aquest és el nou missatge del Nadal, que ha canviat i canviarà el món dia rere
dia!
Però encara hi ha més! Perquè Déu no va llançar aquest Nou Missatge al món en forma d'un fulletó o d'un llibret. Aquest Nou Missatge va aparèixer al món en la forma del seu Fill encarnat,
carn de la nostra carn, Jesucrist, Déu i home. El Nou Missatge és Jesucrist, com ell mateix ha dit en moltes ocasions: "Jo sóc la resurrecció i la vida qui creu en mi, encara que mori, viurà" (Joan 11, 25).
No obstant, encara
hi ha un mica més, ja que aquest Nou Missatge, l'encarnació de Déu, no només va ser un esdeveniment exclusiu que va tenir lloc en el passat. S'ha expressat com la voluntat de Jesús, i era l'objectiu de tota la seva predicació
cridar a la gent a seguir-lo, i després, ells mateixos tornar-se aquest "Nou Missatge" per al món. Tampoc en aquest sentit Jesús ha deixat pamflets o llibres (els Evangelis i els llibres del Nou Testament van ser escrits després
d'ell). Jesús ha deixat persones, ha deixat deixebles, que al seu torn van ser seguits per altres deixebles, per un incomptable nombre d'homes i dones al llarg dels segles que han estat testimonis amb la seva vida i amb la seva carn del Nou Missatge
de Déu al món. La nostra fe és una fe d'encarnació. Aquesta encarnació va començar amb el naixement de Jesucrist en el pessebre de Betlem i segueix sent testificada per tots els batejats, que fan concordar les seves
vides a la de Jesús i al seu missatge d'amor; llavors, són els portadors d'un nou missatge de Déu en el seu propi present, en el seu temps precís i al voltant d'ells.
Com a Família Servita trobem aquesta Teologia de la “Theosis”,
escrita en l'epíleg de les Constitucions dels Frares - un text que és un be espiritual comú de tota la Família dels Servents de María, i amb el qual m'agradaria concloure:
“Perseguint en la nostra vida l'ideal d'aconseguir
la perfecta imatge de Crist, tindrem envers les criatures només relacions de pau, de misericòrdia, de justícia i d'amor constructiu. En aquesta obstinació de servei, la figura de María al peu de la Creu sigui la imatge que
ens guiï. (…) La creació està encara enmig de dolor i d’angoixa. Mes la consciència de ser portadors de les energies que l'alliberaran de l'esclavitud de la corrupció per introduir-la en la llibertat dels fills
de Déu, ens doni el goig promès per Crist, que ningú mai podrà arrabassar-nos.” (Const. OSM, art. 319).
Benvolguts germans i germanes, contemplem el Nadal en el pessebre de Betlem, i quan el Nen Jesús ens retornarà
la mirada, llavors podrem novament sentir-nos encoratjats i enfortits en la nostra vocació per aquesta mirada per ser els portadors del Nou Missatge - per viure i proclamar en la nostra vida quotidiana el missatge de Jesús, el nou missatge d'amor!
En aquest
sentit, us desitjo a tots i a totes - i també en nom de tots els germans de la nostra comunitat de la Cúria General de Sant Marcello a Roma - un Bon Nadal i un Bon Any Nou!
Roma, a 1º de desembre de 2013.
Prot. 475/2013
fra Gottfried M. Wolff,
O.S.M. Prior General