Mare de Déu dels Dolors

15 de setembre

NOSTRA SENYORA, LA MARE DE DÉU DELS DOLORS
Patrona principal de l’Orde

Solemnitat

La devoció dels Servents de Maria a la Mare de Déu dels Dolors ja es troba insinuada en el simbolisme que els hagiògrafs del segle XIV, i en particular l’autor de la “Legenda de origine Ordinis”, concedien al color negre del nostre hàbit: signe de la humilitat de la Verge i de les penes que va patir en la passió del seu Fill. El dia 9 de juny de 1668 la Santa Seu concedí per primer cop als frares de l’Orde la facultat de celebrar una Missa votiva dels set Dolors de Maria, i el 9 d’agost de 1692 la va declarar titular i patrona principal de l’Orde.

Primeres Vespres

Quam niténtem creatúram
primo Deus fécerat,
vetus anguis vis fædávit
per peccáti máculam,
cum medélam Deus damno
ampliórem répperit.

Ut a morte sons trahátur,
moriátur Innocens;
uti servus redimátur,
addicátur Fílius;
ut salvétur creatúra,
pœnam luat Cónditor.

Utque plénius piétur,
sicut Adæ fémina,
ita Christo sociétur
in dolóre múlier:
ipsa quoque pœnam luat
maternórum víscerum.

O miranda Christi Mater,
virgo mærentíssima!
Quæ sub cruce contitísti
in dolóre sócia,
ut compássa Redemptóri
corredémptrix fíeres.

Esto nobis quoque Mater:
hoc te Natus póstulat;
esto míseris levámen:
poscunt hoc te fílii;
esto virtus et tutéla
nostris in agónibus.

Genitóri laus ætérna
Genitóque páriter;
almo Flámini ab utróque
procedénti iúgiter;
sit supérnæ Trinitáti
sempitérna glória. Amen.

versió mètrica al català

Déu va fer la criatura
pura, bona i resplendent,
mes la serp volgué embrutir-la
fent-la caure tristament,
Déu pietós aquelles faltes
redimí amb un gran remei.

Féu morir el reu més dòcil,
féu morir un Innocent;
per pagar del serf les culpes
fou venut el Fill de Déu;
per salvar la criatura,
paga el preu el Creador.

Perquè fos més gran l’ofrena,
tal com Eva fou a Adam,
Crist volgué en el seu suplici
una dona al seu voltant:
fou la pena compartida
per entranyes maternals.

Admirable i digna Mare
sou del Crist, el Salvador!
Baix la creu restareu dreta,
fóreu forta en tal dolor,
compartireu gran sofrença,
per mandat del Redemptor.

Feu-nos, doncs, també de Mare:
fou desig de Jesucrist;
el perdó de tota taca:
obtingueu pels vostres fills;
protegiu-nos cada dia
fins a l’últim dels sospirs.

Dau al Pare Etern lloança
dau al Fill semblant honor;
tanmateix al Foc que crema
procedent del gran amor;
Trinitat rebeu per sempre
sempiterna glòria. Amén

SALMÒDIA

Ant. 1 Oh admirable condescendència del vostre amor! Mitjançant el vostre Fill i la seva Mare heu transformat el sofriment en instrument de gràcia i salvació.

Salm 112

Servents del Senyor, lloeu-lo,
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor
ara i per tots els segles.
Des de la sortida fins a la posta del sol
lloeu el nom del Senyor.
El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,
la seva glòria s’eleva més enllà del cel.
Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,
i des d’allí s’inclina
per veure el cel i la terra.

Aixeca de la pols el desvalgut,
treu el pobre de la cendra,
per asseure’l entre els poderosos,
els poderosos del seu poble.
La qui vivia estèril a casa,
la fa mare feliç amb els fills.

Ant. 1 Oh admirable condescendència del vostre amor! Mitjançant el vostre Fill i la seva Mare heu transformat el sofriment en instrument de gràcia i salvació.

[ORACIÓ SÀLMICA

Que lloïn el vostre nom, Senyor, tots els pobles perquè exalceu els humils i derroqueu els poderosos del soli: heu glorificat la Verge, la vostra serventa, que durant la seva vida terrenal experimentà la pobresa i el dolor, i l’heu donat a l’Església com a mare feliç amb els fills. Per Crist, Senyor nostre.]

Ant. 2 Oh Mare santa, sempre unida al vostre Fill en el compliment de l’obra redemptora: des de la humilitat del pessebre fins a la ignomínia de la creu!

Salm 147

Glorifica el Senyor, Jerusalem;
Sió, canta lloances al teu Déu,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills,
manté la pau al teu territori
i et sacia amb la flor del blat.

Envia ordres a la terra,
i la seva paraula corre de pressa, no es detura.
Tira neu com flocs de llana,
escampa com cendra la gebrada;

llança el seu glaç com molles de pa:
si les aigües es gelen de tanta fredor,
dóna una ordre, i les fon tot seguit,
fa bufar els seus vents, i l’aigua s’escola.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.

Ant. 2 Oh Mare santa, sempre unida al vostre Fill en el compliment de l’obra redemptora: des de la humilitat del pessebre fins a la ignomínia de la creu!

[ORACIÓ SÀLMICA

Us beneïm, Senyor, perquè la vostra paraula corre de pressa i el vostre missatge es anunciat arreu de la terra: el vostre Fill, nascut de la Verge i clavat a la creu per a la salvació del món, ressuscità veritablement d’entre els morts, i, exalçat a la vostra dreta, envia constantment a la vostra Església l’Esperit promès. Per Crist, Senyor nostre.]

Ant. 3 Alegreu-vos, Mare dolorosa, perquè, després de tant sofriment, sou ara envoltada de glòria, reina de l’univers, junt al vostre Fill!

Càntic Flp 2: 6-11

Jesucrist, que era de condició divina,
no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu,
sinó que es va fer no-res,
fins a prendre la condició d’esclau.

Havent-se fet semblant als homes,
i començant de captenir-se com un home qualsevol,
s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort
i una mort de creu.

Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom
que està per damunt de tot altre nom,
perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra,
doblegui el genoll al nom de Jesús,
i tots els llavis reconeguin
que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Ant. 3 Alegreu-vos, Mare dolorosa, perquè, després de tant sofriment, sou ara envoltada de glòria, reina de l’univers, junt al vostre Fill!

[ORACIÓ SÀLMICA

Que totes les llengües proclamin, Pare, la vostra misericòrdia, manifestada en l’admirable designi de la salvació: el vostre Fill es despullà de la seva condició divina i prengué la condició d’esclau en el si de la Verge i, tot sotmetent-se a la vostra voluntat, lliurà la seva vida per nosaltres; per això l’heu exalçat per damunt de tot i li heu concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom. Ell que viu i regna pels segles dels segles.]

LECTURA BREU
He 5, 7-9

Jesucrist, durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. Déu l’escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i, arribat a la plenitud, s’ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen.

RESPONSORI BREU

V. Senyor, jo * sóc el vostre servent, fill de la vostra serventa.

R. Vós em trencàreu les cadenes: us oferiré una víctima d’acció de gràcies. * Sóc el vostre servent. Glòria. Senyor, jo soc el vostre servent.

Càntic de Maria, ant. Alegreu-vos, Dona, que tant ens heu estimat! Per obrir-nos la font del goig etern, acceptàreu amb fe una missió d’immens dolor. Responguéreu a l’àngel: “Que es compleixin en mi les teves paraules”.

La meva ànima celebra el Senyor

La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.

Les obres de seu braç són potents:
dispersa el homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalça el humils.
Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.

Càntic de Maria, ant. Alegreu-vos, Dona, que tant ens heu estimat! Per obrir-nos la font del goig etern, acceptàreu amb fe una missió d’immens dolor. Responguéreu a l’àngel: “Que es compleixin en mi les teves paraules”.

PREGÀRIES

Senyor Jesús, summe sacerdot i anyell immaculat, en pondre’s el sol oferíreu al Pare a l’altar de la creu el sacrifici de la vostra vida per a la salvació del món. Acolliu, mentre mor el dia, les nostres súpliques:
Salveu, Senyor, el vostre poble.

Vós, que associàreu la vostra Mare, la Verge Immaculada, al misteri de la passió salvadora,
concediu-nos d’experimentar en la nostra vida la força redemptora de la creu, que confessem amb els llavis.

Vós, que diguéreu: “Si el gra de blat no mor, no dóna fruit”,
feu que la nostra vida esdevingui llavor, que sembrada en el camp de la creu, germini en fruits de glòria i amor.

Vós, que diguéreu: “Us deixo la pau, us dono la meva pau”,
tingueu pietat dels homes i les dones oprimits per la injustícia i dividits per l’odi i la guerra.

Vós, que ens heu donat l’Evangeli com a font de salvació i alegria,
dissipeu la tristor dels afligits, sosteniu l’esperança dels decebuts, infoneu fortalesa als febles.

Abans de la següent petició, pels difunts, es poden afegir altres intencions

Vós, que, tot morint, destruíreu la mort, i amb la sang vessada a la creu reconciliàreu el cel i la terra,
doneu la vida eterna als nostres germans i germanes que han mort en la vostra pau i amistat.

Amb Crist adrecem la nostra oració a Déu, reconeixent-lo sempre com a Pare, tant si ens omple l’alegria com si ens vessa el dolor: Parenostre.

ORACIÓ

Oh Déu,
vós volguéreu que els dolors del vostre Fill crucificat,
fossin compartits per la seva Mare al peu de la creu;
concediu a la vostra Església
que, associada amb Maria a la passió,
mereixi de ser participant
de la resurrecció del mateix nostre Senyor Jesucrist.
Que viu i regna amb vós .

o bé:

Senyor, Déu nostre,
que per redimir el gènere humà
caigut per l’engany del diable,
heu associat la Mare a la passió del vostre Fill;
concediu al vostre poble
que, despullant-se de la trista herència del pecat,
es revesteixi de la lluminosa novetat de Crist.
Que viu i regna amb vós.

Invitatori

Ant. El Fill associà la Mare dolorosa a la seva passió: veniu, adorem el Salvador del món.

Salm 94

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.

El Senyor és Déu sobirà,
el rei de reis de tots els déus;
té a la mà les entranyes de la terra
i són d’ell els cims de les muntanyes;
la mar és d’ell, perquè ell l’ha feta,
les seves mans han modelat la terra ferma.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.»

Disgustat durant quaranta anys,
vaig dir d’aquella generació:
«És un poble de cor esgarriat,
que desconeix els meus camins.»
Per això, indignat, vaig jurar:
«No entraran al meu lloc de repòs.»

Glòria al Pare i al Fill
i a l’Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén.

Ant. El Fill associà la Mare dolorosa a la seva passió: veniu, adorem el Salvador del món.

Ofici de Lectura

HIMNE

Triste post primum fácinus, manére
iam sibi Adámi maculáta proles
norat immótum, miserúmque fatum:
víndicis iram.

Grátiæ damnum, dolor ac rebéllis
carnis instínctus, nigra mors, beáti
rapta spes cæli: simul hæc protervos
cuncta manébant.

Sorte quis dira releváre poste
fílios Adae? véniam precári?
aut Deo compar áliquod piámen
quis dare posset ?

Désinant quæstus! Deus ipse, carnis
pondus indútus, pátitur, piátque
ipse pro nobis, redimítque sontes,
actus amóre.

Nec satis. Mater sociátur illi:
quos suo Natus rédimet cruóre,
ipsa matérno rédimit dolóre,
fœdere amíco.

Ad novam vitam géniti, dolórem
corde nos grato recolámus omnes,
quem tulit Mater, sociáta pœnæ,
sub cruce Nati.

Sit decus Patri, genitǽque Proli,
et tibi, compar utriúsque Virtus,
Spíritus semper, Deus unus, omni
témporis ævo. Amen.

Versió mètrica al català

Trista nissaga hereva de la culpa,
paguen els fills el crim del primer home
grisa dissort pateix la criatura:
tristament plora

Quin gran dolor, la gràcia perduda,
mort, sofriment del cos i malaltia,
quin desconsol: mes, tot i la natura
som orgullosos.

Qui pot donar-vos calma i alegria
prole d’Adam? Algú us escoltaria?
Qui més que Déu la gràcia divina
pot oferir-vos?

Cessin els plors! Car Déu en encarnar-se,
fent-se obedient, patint per tot nosaltres
fins a la mort, en dòcil sacrifici
va redimir-nos

No sols això, la Mare ho compartia:
tal com Jesús, patint, ens redimia,
féu amb dolor i amb llàgrimes maternes
mística ofrena

Cors penedits mostreu un gran respecte,
féu gratitud al plor de la serventa
perquè a la Creu, la Mare dolorosa
fou nostra amiga

Sigui lloat el Pare i l’Unigenit,
rebi també la Flama virtuosa,
Sant Esperit, lloances per nosaltres
ara i per sempre. Amén.

SALMÒDIA

Les antífones es prenen, a voluntat, d’una de les tres sèries (A, B, C): cadascuna d’elles té característiques i estructures pròpies.

Antífona 1

Sèrie A. Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts altres s’aixequin, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima

Sèrie B. En la fe i en el dolor, oh Maria, sigueu-nos mare i germana.

Sèrie C. Us beneirem, Senyor, en les tribulacions: en les vostres mans encomano la meva vida

Salm 15

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobo refugi.
Jo dic: "Ningú com vós no em fa feliç."
Però ells estan pels déus de la regió,
pels sobirans que tenen en gran estima.
Multipliquen els seus ídols,
s’entenen amb altres déus.

Les meves mans no els duran cap ofrena,
els meus llavis no diran els seus noms.
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m’heu triat la possessió;
la part que m’ha tocat és deliciosa,
i m’encisa la meva heretat.

Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny.
Fins a les nits m’amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor;
amb ell a la dreta, mai no cauré.

El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.

M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al costat vostre delícies per sempre.

Sèrie A. Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts altres s’aixequin, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima

Sèrie B. En la fe i en el dolor, oh Maria, sigueu-nos mare i germana.

Sèrie C. Us beneirem, Senyor, en les tribulacions: en les vostres mans encomano la meva vida

[ORACIÓ SÀLMICA

Sigueu el nostre refugi, Senyor, en Vos hem posat la nostra esperança: renoveu en nosaltres el misteri que venerem en la figura de la Verge santa, perquè, unida a la passió del Crist, siguem inundats de l’alegria de la seva resurrecció. Per Jesucrist, Senyor nostre

Antífona 2

Sèrie A. Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.

Sèrie B. En Vós, oh Maria, vora la Creu, contemplem el senyal del nostre servei.

Sèrie C. Exultarem de joia per la vostra benvolença: haveu comprès les meves angoixes

Salm 30, 2-9. 20-25

En vós, Senyor, m’emparo,
que no en tingui un desengany.
Allibereu-me, vós que sou bo;
no trigueu, escolteu i allibereu-me,
sigueu el meu castell inexpugnable,
la meva roca salvadora.

Per a mi, sou penyal i plaça forta
Per amor del vostre nom, guieu-me i conduïu-me,
traieu-me del llaç que m’han parat,
vós que em defenseu.

Confio el meu alè a les vostres mans,
vós, Déu fidel, ens heu rescatat.
No estimeu els qui veneren ídols de no-res,
Però jo he confiat en el Senyor.

Amb quin goig enaltiré el vostre amor!
Vós heu mirat el meu sofriment,
heu emparat la meva vida en el perill,
no m’heu deixat caure a les mans de l’enemic,
i és ample el lloc on reposen els meus peus.

Sèrie A. Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.

Sèrie B. En Vós, oh Maria, vora la Creu, contemplem el senyal del nostre servei.

Sèrie C. Exultarem de joia per la vostra benvolença: haveu comprès les meves angoixes

[ORACIÓ SÀLMICA

La vostra Església exulta i s’omple d’alegria en Vós, o Senyor, per la vostra misericòrdia: heu preservat l’’humilitat de la Verge i l’heu exalçat com a Mare del vostre Unigènit; en la seva amargor vora la Creu l’heu donat coratge i l’heu sadollada de joia en la resurrecció del Fill, Ell que viu i regna.]

Antífona 3

Sèrie A. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren. Vora la creu de Jesús hi havia la seva Mare.

Sèrie B. Ensenyeu-nos, o Verge, a romandre ferms amb vós als peus de les infinites creus dels nostres germans.

Sèrie C. Sigui beneït el Senyor; que ha fet en mi meravelles.

Compadiu-nos de mi, Senyor.
Mireu la meva desgràcia.
De tristor se’m consumeixen els ulls,
el cor i les entranyes
La meva vida s’esgota en les penes;
els meus anys, en el dolor.

Decau el meu vigor de tant sofrir,
se’m consumeixen les forces.
Sóc la befa dels enemics,
burla dels veïns,
esglai dels coneguts

Es decanten de mi els qui em veuen pel carrer,
els seus cors m’han oblidat com si fos mort,
em tenen per una eina que no és bona per a res.

Sento com parla la gent,
em veig amenaçat de tots costats;
han fet consell contra mi
i han decidit la meva mort.

Però jo confio en vós, Senyor,
us dic: ‹‹Sou el meu Déu,
teniu el meu destí a les vostres mans››;
deslliureu-me dels enemics que em persegueixen.

Deixeu veure al vostre servent
la claror de la vostra mirada;
salveu-me, per l’amor que em teniu.

Sèrie A. Quan arribaren a l’indret anomenat Gólgota, el crucificaren. Vora la creu de Jesús hi havia la seva Mare.

Sèrie B. Ensenyeu-nos, o Verge, a romandre ferms amb vós als peus de les infinites creus dels nostres germans.

Sèrie C. Sigui beneït el Senyor; que ha fet en mi meravelles.

[ORACIÓ SÀLMICA

Contemplant la vida de la Verge hem après, o Senyor, a posar en Vós tota la nostra alegria i la nostra esperança: Vós reveleu la vostra tendresa a aquell qui us cerca i estima, doneu força a aquell qui creu en Vós i salvació a aquell qui espera en Vós. Per Jesucrist, Senyor Nostre.]

VERS

V. Oh Senyor, heu afermat la meva vida
R. i heu escoltat el meu plany

LECTURA PRIMERA

De la Carta de San Pau als Romans
5, 1-12. 17-19

Eficàcia de la justificació

Justificats, doncs, per la fe, tinguem pau amb Déu per nostre Senyor Jesucrist, que per ell també hem tingut accés per la fe en aquesta gràcia en què ens mantenim, i ens gloriem en l’esperança de la glòria de Déu. I no sols això, sinó que també ens gloriem en les tribulacions, sabent que la tribulació engendra paciència; la paciència, virtut provada, esperança. I l’esperança no enganya, perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens fou donat. Perquè, quan nosaltres érem encara febles, fou aleshores, en el temps assenyalat, que el Crist va morir per uns impius. Amb prou feines es trobaria ningú que volgués morir per un just; per un home de bé, potser sí, que algú s’atreviria a morir. Però Déu ens donà prova del seu amor, perquè quan érem encara pecadors, el Crist va morir per nosaltres. Molt més, doncs, ara que som justificats amb la seva sang, serem salvats per ell de la ira. Perquè, si, quan érem enemics, fórem reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més, un cop reconciliats, serem salvats per la seva vida; i no solament això, sinó que també ens gloriem en Déu per nostre Senyor Jesucrist, pel qual hem rebut ara la reconciliació.

Si, doncs, per la falta d’un de sol, la mort ha regnat per culpa d’ell tot sol, molt més aquells qui reben l’abundància de la gràcia i del do de la justícia regnaran en la vida per Jesucrist sol. Per tant, així com per la falta d’un de sol passà a tots els homes la culpa perquè fossin condemnats, així també per la justícia d’un de sol ha passat a tots els homes la gràcia que els durà a la justificació de la vida. Perquè, així com per la desobediència d’un sol home molts foren constituïts pecadors, així també per l’obediència d’un de sol molts seran constituïts justos.

RESPONSORI

R. La Verge Maria, unida a Crist Redemptor i obedient a la voluntat del Pare * ha esdevingut causa de salvació per a Ella i pels homes.

V. L’herència que Eva ens llegà amb la seva incredulitat, la Mare de Déu la dissolt amb la seva fe, * ha esdevingut causa de salvació per a Ella i pels homes.

LECTURA SEGONA

Dels ‹‹Discursos›› de san Llorenç de Brindisi, sacerdot
(Discurs sobre els dolors de la Verge Mare de Déu, 4-5; Mariale Padova 1928, p. 66-69)

Vora la creu Maria ha esdevingut,
per a l’Església, model de paciència inesgotable

La Verge va haver de patir molt a causa de Crist des del moment en què Ella el va donar a llum, de fet fins i tot abans. Josep "resolgué de repudiar-la" i ho pensava "secretament" (Mt 1, 18-20). Arribat el moment, a punt de donar a llum, es va reunir a Betlem tot l’egoisme humà: rebutjada per tots, no va trobar acollida benvolent, ni tan sols un sostre temporal. Ja que no hi havia lloc per a Ella a la posada (cf. Lc 2, 7), es va veure obligada a evitar els perills de la nit, refugiant-se en un estable amb animals, i aquí va donar a llum el seu Fill, Primogènit i Unigènit del Pare, i posà en una menjadora aquest nen tan delicat i dolç. Va patir intensament per a la circumcisió del Fill; gran va ser la seva pena quan, en el dia de la seva purificació, i la presentació de Jesús al temple, va escoltar la profecia de Simeó; va patir un gran dolor per culpa de la severa persecució del seu Fill, quan es va assabentar per un àngel que Herodes volia matar el nen, i va haver de fugir a Egipte; també quan Jesús es va perdre al temple i li deia "El teu pare i jo t’estem buscant amb ànsia" (Lc 2, 48).
Però tot això va ser només el començament, el preludi del seu dolor: no era pas l’espasa que li traspassaria l’ànima. Quan Crist, després que Joan el va batejar i va vèncer el diable al desert, va començar a manifestar-se en el món, predicant l’evangeli i fent meravelles per destruir el regne de Satanàs, llavors sí que va començar la terrible persecució que no va estalviar-la ni tan sols Ella.
L’espasa dels més aguts dolors en realitat li va travessar l’ànima quan va saber que Jesús fou traït per Judes, quan fou capturat pels jueus, quan, després d’una flagel•lació horrible, el va veure condemnat a la infàmia i la mort vergonyosa dels delinqüents, quan es van trobar i el va veure coronat d’espines mentre arrossega la creu dels lladres, quan van arribar al Calvari per a ser crucificat, quan, clavat a la creu, el va veure i va escoltar les seves paraules, perquè "vora la creu de Jesús hi havia la seva Mare" (Jn 19, 25), i després quan es va adonar que era mort. Quin dolor indescriptible! Si sant Pau, pel seu gran amor a Crist, va poder dir: "Estic crucificat amb Crist i ja no visc jo, sinó que és Crist qui viu en mi" (Gal 2, 20), com podria dir-ho Maria? Si Crist estava unit així a la Verge, com podia Ell patir sense que el seu patiment no repercutís en el cor de la seva Mare? Ella va patir amb el seu Fill, i aquest sofriment era absolut.
Ella estava vora la creu, sostinguda per la fe, per la confiança que Jesús aviat ressuscitaria. Allí estava present amb el cos, però més encara amb l’esperit, estava plena de sorpresa davant l’amor amb que Déu va estimar el món, admirant l’obediència del seu Fill vers el Pare, la seva força en la lluita contra el dimoni, la seva paciència alhora de suportar tortures tan greus. Estava plena de sorpresa i admiració pel misteri de la salvació humana, va ser exemple i model per a tota l’Església de indestructible fortalesa en l'adversitat. Es va beure fins a l’última gota, amb un valor admirable, de l’amarga copa que Déu havia preparat. Així, a través d’aquests sofriments, Maria va participar amb tot el seu ésser en la passió del Fill.
I si Crist ha patit deixant-nos un exemple a seguir, també Maria, la seva Mare, que patí el mateix dolor, ens ha deixat un exemple semblant al del Fill, perquè actuem com Ella ho va fer, sense treure els ulls del model diví que sens mostra en el Calvari. Fem-ne, doncs, de tot això un objecte de contemplació, fem tot el possible per imitar Crist i la seva Mare Santíssima. Avancem en el camí amb la idea que ella ha patit dels pecadors, no ens desanimem ni ens afeblim en el camí de la santedat, que és la via recta fins el camí de la salvació. Maria és per a nosaltres un model sòlid i reeixit de la paciència, d’intensa força espiritual, de coratge sense dubtes, tant és així que cap tribulació, res en el món serveixi per a separar-nos de l’amor de Crist.

RESPONSORI

R. Com haguéssiu suportat tant dolor, oh Verge santa, si l’Esperit del vostre Fill no us hagués assegurat: * la mort no ha destruït Crist, sinó que la resurrecció ha sotmès a Ell tota la creació.

V. Participant del teu patiment els homes redimits aclamen: * la mort no ha destruït Crist, sinó que la resurrecció ha sotmès a Ell tota la creació.

HIMNE

Oh Déu, us lloem.
Senyor, us glorifiquem.
Oh Pare etern, tota la terra us venera.

Tots els àngels,
els querubins i els serafins
no cessen mai d’aclamar-vos:

Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu de l’univers.
El cel i la terra són plens
de la majestat de la vostra glòria.

El cor gloriós dels Apòstols,
L’estol venerable dels profetes,
l’exèrcit esclatant dels màrtirs
us donen lloança.

Per tota la terra la santa Església us proclama:
Pare d’immensa majestat,
Fill únic veritable i adorable,
Esperit Sant, protector.

Oh Crist, vós sou el Rei de la glòria.
Vós sou el Fill etern del Pare.
Vós, en fer-vos home per alliberar el homes,
no defugíreu d’entrar en el sí de la Verge.
Vós, vençut l’agulló de la mort,
obríreu als creients el Regne del cel.

Vós seieu a la dreta de Déu,
en la glòria del Pare.
I creiem que un dia retornareu com a jutge.

Us demanem, doncs,
que socorregueu els vostres servents
que heu redimit amb la vostra sang preciosa.

Feu que siguem comptats
en el nombre dels vostres sants,
en la glòria eterna.

Senyor, salveu el vostre poble
i beneïu la vostra heretat.

Sigueu el seu pastor,
preneu-lo sempre als vostres braços.

Us beneïm dia rera dia
i lloem per sempre el vostre nom.

Senyor, digneu-vos a guardar-nos avui lliures de pecat.

Senyor, tingueu pietat de nosaltres, tingueu pietat.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.

En vós, Senyor, m’emparo,
que mai no quedi confós.

L’oració, com a Laudes.

Laudes

HIMNE

Iesu Redémptor ómnium,
qui, summi amóris víctima,
in monte pendens ábluis
totíus orbis crímina:

nobis refúnde grátiam
geméntibus, qui nóxias
culpas fatémur, débitam
iram pavémus víndicem.

Benígna nobis consulta
Mater, tuo quæ fúneri,
transverberáto péctore
immóta, fortis ádstitit.

Consórsque facta in Gólgota
redemptiónis múneri,
ipso dolóres fúnere
amarióres pértulit.

Et tu, Parens fortíssima,
quæ flagra, spinas, vulnera
Fili tulísti ut grátiam
vitámque nobis rédderes,

nobis adésto: cómmove
tu corda nostra, cóncrema
flammis amóris, éripe
tetræ e gehénnæ incéndiis.

Iesu, tibi sit glória,
qui passus es pro sérvulis,
cum Patre et almo Spíritu,
in sempitérna sǽcula. Amen.

Versió mètrica al català

Jesús, de tots el Redemptor,
d’amor fecunda víctima,
que vau rentar el pecat del món,
penjant al cim del Gólgota

Vesseu la vostra gràcia
damunt les nostres súpliques,
que el mal que fem el confessem,
per por d’un càstig just de Déu.

Sigueu-nos font de gran consol
benigna Mare, vos que sou
fermesa, dreta al peu del Fill
amb gran punyal clavat al pit.

Estant-vos dreta al Gólgota
acompanyant el Redemptor,
aquells dolors tan fúnebres
es van tornar senyals d’amor.

Sou Mare forta allà en el Cel,
que aquells turments, aquells flagells
que el vostre Fill patí en extrem
ens donin gràcia eternament.

Vulgueu commoure els nostres cors,
que cremin tots amb foc d’amor
un foc d’entrega que tindrem
per escapar del fosc infern.

Jesús, a Vos la glòria,
que vau morir pels servidors,
amb l’Esperit i el Pare Etern,
en tot el món i en tot moment. Amen

SALMÒDIA

Ant. 1 Al·leluia, el Senyor regna des de la creu, la Verge dolorosa venç la serp antiga

Salm 62, 2-9

Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d’aigua.

Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L’amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran.

Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis.

Quan des del llit us recordo,
passo les nits pensant en vós,
perquè vós m’heu ajudat,
i sóc feliç sota les vostres ales.

La meva ànima s’ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà.

Ant. 1 Al·leluia, el Senyor regna des de la creu, la Verge dolorosa venç la serp antiga

Ant. 2 Beneïm el Senyor amb vós, Mare, perquè en morir ens encomanà a vós com a fills.

Dn 3, 57-88. 56

Beneïu el Senyor, totes les criatures,
canteu-li lloances per sempre.
Beneïu-lo, àngels del Senyor,
beneïu, cels, el Senyor.
Beneïu el Senyor, aigües de l'espai,
beneïu-lo, estols del Senyor,
Beneïu el Senyor, sol i lluna,
beneïu-lo, estrelles del cel.

Beneïu el Senyor, pluges i rosades,
beneïu-lo, tots els vents.
Beneïu el Senyor, foc i calor,
beneïu-lo, freds i gelades.
Beneïu el Senyor, rosades i gebre,
beneïu-lo, glaç i freds.
Beneïu el Senyor, neus i geleres,
beneïu-lo, dies i nits.
Beneïu el Senyor, llum i tenebres,
beneïu-lo, núvols i llamps.

Que la terra beneeixi el Senyor,
que li canti lloances per sempre.
Beneïu el Senyor, muntanyes i turons,
vegetació de la terra, beneeix-lo.
Beneïu, fonts, el Senyor,
beneïu-lo, rius i mars.
Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins,
beneïu-lo, tots els ocells.
Beneïu el Senyor, feres i ramats,
canteu-li lloances per sempre.
Beneïu el Senyor, tots els homes,
beneeix-lo, poble d'Israel.
Beneïu-lo, sacerdots del Senyor,
beneïu-lo, servents del Senyor.
Beneïu el Senyor, sants i humils de cor,
ànimes i esperits dels justos, beneïu-lo.
Beneïu el Senyor, Ananies, Azaries i Misael,
canteu-li lloances per sempre.

Beneïm el Pare i el Fill amb l’Esperit Sant,
cantem-li lloances per sempre.
Sou beneït; Senyor, al firmament del cel:
glòria i lloança per sempre.

A l’acabament d’aquest càntic no es diu Glòria al Pare

Ant. 2 Beneïm el Senyor amb vós, Mare, perquè en morir ens encomanà a vós com a fills.

Ant. 3 Lloem el Senyor: en la resurrecció glorificà la seva Mare, que havia patit amb ell.

Salm 149

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances davant dels qui l’estimen!
Se sent feliç Israel del qui l’ha creat
s’alegren del seu rei els fills de Sió.

Lloen el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils.

Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig;
mentre els seus llavis glorifiquen Déu,
tenen a les mans espases de dos talls,

per fer justícia entre els pobles
per reprendre i castigar les nacions,
encadenant els seus reis,
emmanillant els poderosos.

Executar la sentència que està escrita.
és la glòria reservada als qui l’estimen.

Ant. 3 Lloem el Senyor: en la resurrecció glorificà la seva Mare, que havia patit amb ell.

LECTURA BREU
2Tm 2, 10-12a

Ho suporto tot pel bé dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació que ens és donada per Jesucrist juntament amb la glòria eterna. Això que dic és digne de crèdit: Si morim amb ell, també viurem amb ell. Si som constants en les proves, també regnarem amb ell.

RESPONSORI BREU

R. Santa Maria, Reina del cel i Senyora del món, s’estava * al peu de la creu de nostre Senyor Jesucrist.

V. Sortosa ella que, sense morir, meresqué la palma del martiri * al peu de la creu de nostre Senyor Jesucrist. Gloria. Santa Maria, Reina del cel i Senyora del món

Càntic Ant. Beneïda sou, Reina dels màrtirs: concebéreu en vostre si virginal i esdevinguéreu mare de Crist; unida a la seva passió, concebéreu en vostre cor pur i esdevinguéreu mare de tots els vivents.

Càntic de Zacaries

Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel,
ha visitat el seu poble i l’ha redimit.
Fa que s’aixequi un salvador poderós
a la casa de David, el seu servent,
com ho havia anunciat, de temps antic,
per boca dels seus sants profetes.

Així ens salva, alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal,
mogut per l’amor que el fa fidel als nostres pares,
i pel record de l’aliança santa,
que jurà al nostre pare Abraham,

prometent de concedir-nos que, sense por,
lliures dels enemics, li donem culte
amb santedat i justícia tota la vida.

I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins.

Faràs saber al poble que li ve la salvació,
el perdó dels seus pecats,
per l’amor entranyable del nostre Déu.

Perquè ens estima, ens visitarà un sol,
que ve del cel,
per il.luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos per camins de pau.

Càntic Ant. Beneïda sou, Reina dels màrtirs: concebéreu en vostre si virginal i esdevinguéreu mare de Crist; unida a la seva passió, concebéreu en vostre cor pur i esdevinguéreu mare de tots els vivents.

PREGÀRIES

Beneïm Déu Pare, que vol que tots els homes participin en el misteri pasqual, i demanem-li plens de confiança:
Que intercedeixi per nosaltres, Senyor, la Reina dels màrtirs.

Pare sant, que enviàreu el vostre Fill al món perquè donés a tots els homes l’aigua de la vida,
feu que la rebem amb amor ardent, com la terra eixuta rep la rosada del matí.

Pare misericordiós, en qui la santíssima Verge, que guardà fidelment la vostra paraula, diposità tota la seva esperança,
concediu-nos que, bo i acollint amb amor la vostra paraula, siguem enfortits en la nostra esperança.

Pare clementíssim, quan el vostre Fill, el qui és la Vida, morí en creu, la Verge no perdé la fe ni l’esperança,
feu que sapiguem penetrar en el misteri del sofriment i descobrir-ne l’eficàcia redemptora.

Pare, autor de la vida, ara que el vostre Fill continua essent crucificat en els homes injustament perseguits,
feu que, tot imitant Maria, restem al peu de la creu dels germans que pateixen, oferint-los el consol del nostre amor.

Pare just, que ens heu donat Maria, la dona nova, el fruit més excels de la redempció,
feu que les nostres comunitats siguin un signe visible de la vida nova, que brolla de Crist.

Es poden afegir algunes intencions lliures.

Concloguem les nostres súpliques amb l’oració de tots els redimits: conscients de ser germans de Crist, ens atrevim a anomenar Pare el Déu dels cels: Parenostre.

Oració

Oh Déu,
vós volguéreu que els dolors del vostre Fill crucificat,
fossin compartits per la seva Mare al peu de la creu;
concediu a la vostra Església
que, associada amb Maria a la passió,
mereixi de ser participant
de la resurrecció del mateix nostre Senyor Jesucrist.
Que viu i regna amb vós .

o bé:

Senyor, Déu nostre,
que per redimir el gènere humà
caigut per l’engany del diable,
heu associat la Mare a la passió del vostre Fill;
concediu al vostre poble
que, despullant-se de la trista herència del pecat,
es revesteixi de la lluminosa novetat de Crist.
Que viu i regna amb vós.

Hora d’entre dia

Els salms de la salmòdia complementària. Si s’escau en diumenge, es diuen els salms del diumenge I.

Tèrcia

Ant. Alegreu-vos, font de la Vida: pel vostre dolor el món es renova.

LECTURA BREU
Jdt 9, 11

El teu poder no el fan pas les multituds, la teva sobirania no la sostenen pas els forts. Tu ets el Déu dels humils, l’auxili dels febles, el defensor dels dèbils, el protector dels rebutjats, el salvador dels qui han perdut tota esperança.

RESPONSORI BREU

V. Senyor, vós sou el meu refugi.
R. Quan m’arriba un dia d’angoixa, jo confio en vós.

ORACIÓ

Oh Déu, vós volguéreu que els dolors del vostre Fill crucificat, fossin compartits per la seva Mare al peu de la creu; concediu a la vostra Església que, associada amb Maria a la passió, mereixi de ser participant de la resurrecció del mateix nostre Senyor Jesucrist. Que viu i regna amb vós .

o bé:

Senyor, Déu nostre, que per redimir el gènere humà caigut per l’engany del diable, heu associat la Mare a la passió del vostre Fill; concediu al vostre poble que, despullant-se de la trista herència del pecat, es revesteixi de la lluminosa novetat de Crist. Que viu i regna amb vós.

Sexta

Ant. Alegreu-vos mare de la Llum: Crist, morint ha esvaït la tenebra del pecat i ressuscitant il.lumina el món

LECTURA BREU
Jb 23, 10-12

El Senyor sap per on camino: si em prova en el gresol, en sortiré com l’or. Els meus peus segueixen els seus passos, segueixo el seu camí sense desviar-me. No m’aparto mai dels seus preceptes, guardo sempre al cor els seus decrets.

RESPONSORI BREU

V. Sigui beneït el nom del Senyor ara i per tots els segles.
R. Cap el tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia.

L’oració conclusiva com a tèrcia.

Nona

Ant. Alegreu-vos, mansió de l’Altíssim: del cor traspassat de Crist en neix l’Església, tabernacle de Déu entre els homes.

LECTURA BREU
Hb 4, 15-16

No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres, ens mostri el seu favor i ens concedeixi, quan sigui l’hora, l’ajuda que necessitem.

RESPONSORI BREU

V. Tenim plena llibertat d’entrar al santuari del cel gràcies a la sang de Jesucrist.
R. Acostem-nos a Déu amb cor sincer i fe plena.

Segones Vespres

L’Himne com a les Primeres Vespres

Quam niténtem creatúram
primo Deus fécerat,
vetus anguis vis fædávit
per peccáti máculam,
cum medélam Deus damno
ampliórem répperit.

Ut a morte sons trahátur,
moriátur Innocens;
uti servus redimátur,
addicátur Fílius;
ut salvétur creatúra,
pœnam luat Cónditor.

Utque plénius piétur,
sicut Adæ fémina,
ita Christo sociétur
in dolóre múlier:
ipsa quoque pœnam luat
maternórum víscerum.

O miranda Christi Mater,
virgo mærentíssima!
Quæ sub cruce contitísti
in dolóre sócia,
ut compássa Redemptóri
corredémptrix fíeres.

Esto nobis quoque Mater:
hoc te Natus póstulat;
esto míseris levámen:
poscunt hoc te fílii;
esto virtus et tutéla
nostris in agónibus.

Genitóri laus ætérna
Genitóque páriter;
almo Flámini ab utróque
procedénti iúgiter;
sit supérnæ Trinitáti
sempitérna glória. Amen.

versió mètrica al català

Déu va fer la criatura
pura, bona i resplendent,
mes la serp volgué embrutir-la
fent-la caure tristament,
Déu pietós aquelles faltes
redimí amb un gran remei.

Féu morir el reu més dòcil,
féu morir un Innocent;
per pagar del serf les culpes
fou venut el Fill de Déu;
per salvar la criatura,
paga el preu el Creador.

Perquè fos més gran l’ofrena,
tal com Eva fou a Adam,
Crist volgué en el seu suplici
una dona al seu voltant:
fou la pena compartida
per entranyes maternals.

Admirable i digna Mare
sou del Crist, el Salvador!
Baix la creu restareu dreta,
fóreu forta en tal dolor,
compartireu gran sofrença,
per mandat del Redemptor.

Feu-nos, doncs, també de Mare:
fou desig de Jesucrist;
el perdó de tota taca:
obtingueu pels vostres fills;
protegiu-nos cada dia
fins a l’últim dels sospirs.

Dau al Pare Etern lloança
dau al Fill semblant honor;
tanmateix al Foc que crema
procedent del gran amor;
Trinitat rebeu per sempre
sempiterna glòria. Amén

SALMÒDIA

Ant. 1 Crist penjava de l’arbre de la creu, Maria s’hi estava al peu.

Salm 121

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor!»
Ja han arribat els nostres peus
al teu llindar, Jerusalem.

Jerusalem, ciutat ben construïda,
conjunt harmoniós!
És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor,
a complir l’aliança d'Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia,
els tribunals del palau de David.

Augureu la pau a Jerusalem:
«Que visquin segurs els qui t’estimen!
Que sigui inviolable la pau dels teus murs,
la quietud dels teus merlets!»

Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir:
«Que hi hagi pau dintre teu!»
Per la casa del Senyor, el nostre Déu,
et desitjo la felicitat.

Ant. 1 Crist penjava de l’arbre de la creu, Maria s’hi estava al peu.

[ORACIÓ SÀLMICA

Senyor, el vostre Fill clavat en creu alçà la copa de la nostra salvació, i la seva mort, en lliurar-se innocent pels pecadors, fou d’inefable valor als vostres ulls; feu que nosaltres beguem cada dia el calze de la Passió perquè, en arribar al terme del nostres dies, ens oferim a vós com a sacrifici de lloança agradable als vostres ulls. Per Crist, Senyor nostre.]

Ant. 2 Al peu de la creu s’hi estava la Mare, sostinguda per la fe, enfortida per l’esperança, abrusada pel foc de la caritat.

Salm 126

Si el Senyor no construeix la casa,
és inútil l’afany dels constructors.
Si el Senyor no guarda la ciutat,
és inútil que vigilin els guardes.

És inútil que us lleveu tan de matí
i aneu tan tard a reposar,
per menjar el pa que us guanyeu a dures penes:
fins quan dormen, Déu el dóna als seus amics!

La millor herència són els fills, do del Senyor,
els descendents són la millor recompensa;
els fills que heu tingut quan éreu joves
són com les fletxes en mans d’un guerrer.

Feliç l’home que se n’omple el buirac!
Si discuteix amb algú davant de la gent,
no haurà de retirar-se avergonyit.

Ant. 2 Al peu de la creu s’hi estava la Mare, sostinguda per la fe, enfortida per l’esperança, abrusada pel foc de la caritat

[ORACIÓ SÀLMICA

Pare sant, quan el vostre Fill, l’Anyell sense tanca, s’oferia a l’ara de la creu, vós volguéreu que al peu s’hi estigués la seva mare i cooperadora Maria: feu que també nosaltres, en comunió i seguint l’exemple de la Verge Mare, us presentem com a ofrena de la tarda una vida que us sigui plaent. Per Crist, Senyor nostre.]

Ant. 3 Des de la creu, Jesús proclama la Verge mare universal, quan en la persona de Joan, li encomana tots els homes.

Càntic Ef 1, 3-10

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist,
que ens ha beneït en Crist
amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.

Ens elegí en ell abans de crear el món,
perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls.

Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,
segons la seva benèvola decisió,
que dóna lloança a la grandesa dels favors
que ens ha concedit en el seu Estimat.

En ell, hem estat rescatats
amb el preu de la seva sang.
Les nostres culpes han estat perdonades.

La riquesa dels favors de Déu
S’ha desbordat en nosaltres.
Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim.

Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres
per executar-la quan els temps fossin madurs:

Ha volgut unir en el Crist tot el món,
tant el del cel com el de la terra.

Ant. 3 Des de la creu, Jesús proclama la Verge mare universal, quan en la persona de Joan, li encomana tots els homes.

[ORACIÓ SÀLMICA

En mirar, Senyor, Crist penjat en creu, ens sentim atrets a ell per l’amor, doncs, essent innocent, carregà amb els nostres pecats i suportà amb mansuetud un judici inic; feu que nosaltres, seguint les seves petjades, afrontem amb serenor les adversitats de la vida i no tornem mai a ningú mal per mal. Per Crist, Senyor nostre]

LECTURA BREU
Col 1, 24-25

Ara estic content de patir per vosaltres i de completar així en la meva carn allò que manca als sofriments del Crist en bé del seu cos, que és l'Església. Jo sóc servidor d’aquesta Església en virtut de la missió que Déu m’ha confiat a favor vostre: anunciar plenament la paraula de Déu.

RESPONSORI BREU

R. Per vós, Verge Maria, * obtenim la salvació.

V. De les ferides de Crist * obtenim la salvació. Glòria. Per vós, Verge Maria.

Càntic de Maria, ant. Proclamem la vostra grandesa, Verge dolorosa, joiell de la creació, filla de l’home i mare de Déu: amb vós el Senyor reconcilià la terra amb el cel i portà la pau al món.

La meva ànima celebra el Senyor

La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.

Les obres de seu braç són potents:
dispersa el homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalça el humils.
Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.

PREGÀRIES

A l’hora del sacrifici, Crist estengué els seus braços a la creu, en presència de la Mare i del Deixeble, i s’oferí al Pare per a la salvació del món. Amb humil confiança implorem:
Guieu-nos, Senyor, pels camins de l’amor.

Crist, Salvador nostre, en vostra passió una espasa de dolor traspassà l’ànima de la vostra Mare,
feu que, en les proves de la vida, romanguem ferms en la fe i forts en l’esperança.

Crist, Redemptor nostre, que en morir us adreçàreu a la vostra Mare amb un gest de pietat filial,
feu que confessem sempre la vostra divinitat coma Fill veritable del Pare i veritable home nascut de Maria.

Crist, Germà nostre, de la creu estant ens donàreu per mare la vostra mateixa Mare,
feu que l’estimem tal com vós l’estimàreu i visquem com a veritables fills seus.

Crist, Mestre nostre, que des de la càtedra de la creu ens heu ensenyat d’estimar i perdonar,
feu que tots els servents i les serventes de Maria esdevinguin instruments de reconciliació i signes de misericòrdia.

Abans de la següent petició, pels difunts, es poden afegir altres intencions

Crist, Sacerdot etern, vós que davallàreu als inferns per alliberar les ànimes dels justos,
concediu-nos, el darrer dia, de participar amb vós i amb la Verge Maria de la glòria de la resurrecció.

Adrecem-nos a Déu com Crist des de la creu: dient-li Pare i demanant-li que vingui el seu regne: Parenostre.

Oració

Oh Déu,
vós volguéreu que els dolors del vostre Fill crucificat,
fossin compartits per la seva Mare al peu de la creu;
concediu a la vostra Església
que, associada amb Maria a la passió,
mereixi de ser participant
de la resurrecció del mateix nostre Senyor Jesucrist.
Que viu i regna amb vós.

o bé:

Senyor, Déu nostre,
que per redimir el gènere humà
caigut per l’engany del diable,
heu associat la Mare a la passió del vostre Fill;
concediu al vostre poble
que, despullant-se de la trista herència del pecat,
es revesteixi de la lluminosa novetat de Crist.
Que viu i regna amb vós.